ull de verècula

En defensa de la filosofia

Segueixo amb preocupació les darreres intencions de modificar l’assignatura de filosofia al Batxillerat. Aquest no és un tema qualsevol, com tampoc és un tema en exclusivitat del món acadèmic (sigui qui sigui el seu nivell), és un tema profund i pervers que té a veure amb una cosa tan important com elemental: la concepció que tenen els legisladors sobre la població on apliquen les lleis.
La filosofia, que en realitat és la mare de totes les ciències i els sabers, dedica al nostre enteniment armes segures i impossibles de corregir com és l’enteniment, la capacitat crítica, l’argumentació, la capacitat de crear, de fer propostes, de veure móns i per tant perspectives diferents, és a dir, crea la possibilitat de construir un argumentari cerebral suficientment potent com per fer ciutadans i ciutadanes amb capacitat per decidir unipersonalment, amb fortalesa per pensar les coses abans de prendre decisions, capacitat per no deixar-se influenciar, capacitat per enraonar i preguntar-se pels què de les coses. La ciència es pregunta per com, la filosofia afegeix el per què.
Aquest sentit crític, d’autoconeixement, de lliure arbitri és el que no volen que tinguem, en conseqüència és la manera de fer de la ciutadania en general, xaiets que es poden utilitzar a plaer, deixant només a la “selecció natural” la capacitat de sortir-se’n d’aquesta trampa i fer minoritària uns coneixements i una capacitat que haurien d’haver-se convertit en universals. Però és vist que no interessa gens. Aquest és el nostre model de societat, volem gent que no pregunti per què, simplement faci les coses quan li diuen, volem persones manses que no donin la feina d’haver-nos explicar, que no qüestionin les nostres accions, per això descuidem la filosofia i de pas garantim una minoria que decideix per nosaltres.
La reducció d’hores d’aquesta assignatura no ve d’ara. Jo seria partidari no només de fer-la obligatòria a tots les batxillerats, sinó d’introduir-la en els dos darrers cursos de l’ESO (i és igual que un sigui de lletres o de ciències, això és una ximpleria!). La filosofia, que en aparença, com diuen els més detractors, no serveix per a res, és precisament tot el contrari, serveix per a tot i molt més del que molts es pensen, tant que es vol reduir-la a la mínima expressió.
Una de les coses que m’ha sobtat d’aquesta qüestió és l’estacament intel·lectual de les nostres facultats (sempre amb les mateixes assignatures i continguts), amb el seu silenci. On són els intel·lectuals en la nostra societat?. Sóc de la opinió que a part d’uns grapat de filòsofs del s. XX ens hem quedat aturats en el s. XIX. Això no ens ajuda gens, perquè la filosofia ha de ser la clau que ens obri les portes a la modernitat i que ens ajudi a construir una societat millor, però està clar que això, de moment, només ho veiem uns quants.