Dijous 26, jornada de mobilitzacions a GironaAhir va ser un dia d'aquells per recordar com a exemple de la més pura expressió de que el conflicte social és més viu que mai a les comarques gironines.
Pel dematí es van manifestar , davant de la Subdelegació del Govern de l'Estat a Catalunya, els i les empleats públics de l'Administració de l'Estat per a reivindicar una millora de les seves condicions de treball i la garantia de no perdre més poder adquisitiu. S'ha de recordar que l'Estat és una de les pitjors Administracions alhora de pagar als seus treballadors i treballadores.
També es van concentrar els treballadors i treballadores del Capabro, en aquesta ocasió al centre que té a l'Espai Gironès de Salt, per exigir la necessitat de poder conciliar la vida laboral i personal i poder aplicar el que, simplement, diu la Llei. Va ser una concentració de mig miler de treballadors i treballadores i sindicalistes de CCOO.
Per la tarda coincidien dues manifestacions importants, de quasi un miler de treballadors i treballadores cadascuna: la primera encapçalada per la Hoteleria a Lloret que reclamen un conveni just i unes taules salarials iguals per a tota Catalunya. La marxa es va fer davant dels ulls expectants dels turistes i va acabar amb els parlament, a megàfon obert, dels líders sindicals de CCOO.
La segona, a la mateixa hora, i a Girona, es va rebre als treballadors de la neteja de Torroella de Montgri, que estan de vaga per reivindicar unes millors condicions de treball i l'Ajuntament els ha respost amb una esquirolada demencial. Van arribar caminant, cansats, però encara amb força, des de Torroella fins a la Plaça del Vi a Girona i després fins al Departament de Treball.
I després diran que el conflicte social no continua viu!
3 comentaris:
i tant que continua viu, i ben viu. Es més, amb el panorama econòmic actual em sembla que estaria bé començar a plantejar un sindicat més de batalla, més proper a la realitat que vivim els treballados assalariats i menys pendent de assumptes polítics
T'agraeixo el comentari, però m'agradaria puntualitzar alguna cosa: CCOO estem sempre amb la realitat, una altra cosa és que alguna vegada tinguem mala sort amb els nostres interlocutors. Des de sempre hem combinat la negociació amb la mobilització, sempre amb responsabilitat i amb contundència, i pel que fa als assumptes polítics, la nostra preocupació principal és la defense dels interessos dels treballadors i treballadores, això també és política.
Salut!
El compañero apunta bien a la cuestión. Cada vez más, el sindicato juega un papel más político que no sindical, por cierto, con unos resultados más que discutibles. A la vez, una parte importante de nuestros líderes sindicales estan más pendientes de no se sabe que estudio o proyecto que no de los problemas que vivimos dia a dia en los puestos de trabajo. Es cierto también, que muchos delegados de las empresas tenemos muy claro cual es nuestro papel, nuestra reivindicación a jugar, y por aqui, aguantamos el sindicato donde hay que aguantarlo: en el lugar de trabajo.
No perdamos nunca de vista nuestros orígenes y la lucha de clase...
Publica un comentari a l'entrada