ull de verècula

Greus violacions dels drets dels treballadors i treballadores a Jordania

El darrer Informe que ha presentat el CSI sobre normes fonamentals del treball, posa de manifest la greu situació en que es viu i treballa a Jordania on es continua negant el dret a sindicalització, sobretot en el sector públic, als immigrants, el servei domèstic i del sector agrícola. Les regles del joc d’aquest capitalisme salvatge són diferents en funció del país on estem. Penseu que els consumidors i els inductors d’aquesta situació som nosaltres mateixos, de manera inconscient, és clar, i els propis empresaris d’aquí que deslocalitzen la producció per guanyar més diner. Sona fort, però és així. El pitjor de tot és que si aquesta mainada no treballés, encara que en condicions d’extrema penositat, estarien morint-se de gana. Segur que hi ha més solucions que no pas posar-los a treballar i negar a tot un país el dret a l’educació, la salut i una vida més digna. A canvi utilitzem l’argument del peix que es mossega la cua: si ara els fem fora de les empreses es moriran de fam ells i les seves famílies. Les condicions del treball infantil són un un dels aspectes més preocupants Primer perquè són els més febles del sistema, no es poden protegir a ells mateixos, i segon perquè marquen el futur d’un país. La mainada no pot treballar en condicions de treballs forçós, però ho fa. Els més petits treballen a l’agricultura, al servei domèstic, la construcció i en les anomenades Zones Industrials de Preferència i l’Informe assenyala que el salari d’aquesta mainada, per més de nou hores de treball diàries, no arriba ni al salari mínim interprofessional del país (desconec la quantitat, però segur que és una misèria).
La descripció de les condicions dels treballadors i treballadores són del tot nefastes. Al Govern de Jordania i als responsables directes d’aquesta situació (multinacionals, especulardors de la força del treball, etc. se’ls hauria de caure la cara de vergonya, si en tinguessin, és més haurien d’estar a la presó. No es pot consentir que la pràctica habitual i generalitzada d’un país sigui la violència, les llargues hores de treball no remunerades i les continues violacions dels drets més elementals. Ara fa pocs dies feien un programa al canal 33 sobre les condicions de treball de les dones immigrades a Jordania, denunciant també aquesta practica continua d’abusos a les dones asiàtiques que venen a treballar en el servei domèstic que ratllen l’esclavisme, per no dir que ho és en tota regla.
A Jordania, curiosament, està prohibida la discriminació per raó de sexe i origen, però la segregació professional és més que una evidència, és una pràctica consentida pel Govern.
Aquesta situació de semi-esclavitud ha estat denunciada pel CSI i he cregut convenient fer-ne una mica de difusió per saber què va passant també pel món.