Cal una vaga general?Fa unes setmanes que li dono voltes a la qüestió. M’he trobat amics i coneguts que n’han tret el tema de manera espontània i jo sempre els he intentat raonar quins són els perquès que justifiquen no convocar-la, però passat el temps em ve al cap un dilema que comença a córrer entre la gent que veig cada dia (la que em trobo al tren, al metro, a la feina, entre els amics ...): si els sindicats majoritaris no convoquem una vaga general de cares a la primavera per a defensar-nos de les contínues demandes empresarials sobre l’acomiadament i la reforma de les lleis i regles laborals, incloses les que predica el Banc d’Espanya, correm el risc de que la patronal se senti encara més valenta i pensi que els sindicats estem més passius que en altres èpoques. I el que és pitjor, que els treballadors i treballadores s’ho pensin.
És evident que els sindicats estem al peu del canó empresa rera empresa. Que estem allà on ens necessiten els treballadors i treballadores, però el perill rau en la sensació universal (no sempre certa) sobre quin és i ha de ser el paper dels sindicats davant de les actituds empresarials i caure en la temptació de que algú se n’aprofiti amb un “qui no corre vola” o “l’últim tonto” (em refereixo, evidentment, a algunes pràctiques empresarials) i intentin treure profit alimentant la falsa idea de la nostra feblesa com a organització. Per tant crec que els sindicats han de donar un senyal inequívoc de la seva força al carrer, per a aturar iniciatives perverses. El dilema continua sent quan. El perquè està més que justificat, encara que no sigui intel·lectualment parlant, sinó per la percepció de la gent al carrer, que comença a no entendre el paper dels sindicats en una etapa tan complexa com la que estem vivint.
Hi haurà una vaga general de cares a la primavera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada