dijous, 26 de febrer del 2009

Els drets humans i la immigració: a favor d’una immigració protegida, digna i segura.


Ara que s’ha tancat el Diàleg Internacional sobre la Migració de 2008, ja es comença a apuntar què ha de reunir el proper Diàleg Internacional pel 2009, l’OIM està demanant l’opinió dels seus membres per a determinar què s’ha de fer perquè aquest diàleg sigui el més útil possible i consolidar la seva eficàcia entre els seus membres.

Durant 2008 es va discutir sobre “Migració de retorn: reptes i oportunitats” amb l’organització de diferents tallers i experiències per a potenciar el paper del retorn de les persones immigrades en el foment del desenvolupament en una època de crisi financera mundial com la que estem vivint.

Durant aquestes sessions es va arribar a una sèrie de conclusions:

1) La immigració de retorn no és un fenomen secundari ni està subordinat, sinó que es tracta d’un comportament integral i fonamental de la migració internacional. Coincideixo plenament amb el plantejament que es fa sobre la migració de retorn, que acostuma a repercutir negativament en els països d’origen, però també en els de trànsit i en el de destí i que per tant s’ha de donar l’atenció adequada i mirar de ser flexible per part del regulador o legislador.
2) Diu l’informe que la majoria dels retorn són de caràcter espontani. No en el cas d’Espanya on el Govern facilita i anima perquè així sigui. Sempre he considerat aquesta possibilitat aparentment voluntària com a una forma encoberta d’explotació dels països desenvolupats sobre els que no ho són. És a dir, fan servir la mà d’obra i quan no la necessiten la retornen als països d’origen. Això, que podria aportar un benefici pels països portadors encara està per veure. En tot cas és una solució que pot anar bé a qui no pot treballar en el nostre país i se li pot obrir una porta d’esperança en la tornada, però no crec que aquest sistema funcioni per a qui ha arribar a un país a treballar perquè està desesperat o en el seu país d’origen no hi ha les més mínimes condicions de vida i desenvolupament.
3) És fonamental que, des d’una perspectiva política global i exhaustiva de cara a la migració, els països d’origen i de destí incloguin la migració de retorn. Considero que aquesta és una afirmació quimèrica i impossible. Com se li pot demanar aquesta responsabilitat als països que no tenen els mínims de democràcia?.
4) És cert que la defensa dels drets humans són un component fonamental que s’ha de salvaguardar en la implementació de polítiques i programes migratoris i de retorn. Aquest és un tema importantíssim que contínuament no és respectat. I no passa només en els països d’origen, sinó que també passa en els països de recepció (el que és més preocupant perquè en teoria el nivell de democràcia no ho hauria de permetre).
5) El retorn voluntari assistit i la reintegració han demostrat una estratègia eficaç per a organitzar la tornada. Desconec els números globals, però en tot cas aquesta afirmació només es podria donar en determinats països llatino-americans.
6) No existeix una coherència política entre les diferents instàncies que actuen en el procés (governs dels estats, autonòmics, locals, regionals i internacionals). Moltes vegades la manca d’una política comuna impossibilita els drets de ciutadania de les persones que venen a treballar a un país.
7) Cal un diàleg constant entre les organitzacions que actuen en els processos migratoris a tots els seus nivells, que es puguin organitzar de manera transparent, justa i efectiva.

De cares al 2009 es busca la certesa d’una política d’immigració protegida, segura i digna, de manera que es tracti de valorar i reconèixer la dimensió humana de la migració i dels mitjans necessaris per a incorporar-les en les polítiques que es desenvolupin i la legislació pertinent. En aquesta línia es treballarà en diferents tallers sobre:

A) Respecte efectiu dels drets humans de les persones immigrades: una responsabilitat compartida
B) Estudi de les relacions entre els immigrants i les responsabilitats de tots els interlocutors que intervenen
C) El segon taller va destinat a la explotació dels treballadors i treballadores immigrants i intentar garantir la protecció dels seus drets com a humans
D) També es tractarà sobre la perspectiva financera des del punt de vista de les administracions.

Espero que us hagi servit aquesta semi-informació

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla de gran interès les conclusions que exposes sobre la immigració de retorn. Penso que el retorn només és real quan l'immigran ho decideix lliurement (no impulsat per les circumstàncies o per una determinada política), i se'm fa difícil imaginar una altra situació que no sigui l'acabament de la vida laboral, i el desig de disfrutar a casa teva de la darrera etapa de la teva vida.

En relació al taller que l'any 2009 es planteja sobre l'explotació dels immigrants, penso que l'única manera que no existeixi és garantir que els treballadors i treballadores immigrants tinguin els mateixos drets que els locals, però (I SOBRE TOT) els mateixos DEURES.

Unknown ha dit...

De nou, gràcies per les teves reflexions.

El dret a vot és indispensable per a la normalització democràtica de tots els treballadors i treballadores vinguin d'on vinguin, per tant, també seria un deure com a ciutadans i ciutadanes d'un país en democràcia.