ull de verècula

El nen gos

Ahir, després de la monumental manifestació del 1r de Maig, vaig veure a una mare que portava al seu fill com si fos un gos. Em vaig quedar esgarrifat. Suposo que la mare ho deia amb la bona intenció de que el nen en qüestió no es perdés, però , dic jo, no és més humà, no es transmet més seguretat, i sobretot més amor, si en comptes de portar-lo amb la corretja, lligat com un gos, el portés agafat de la mà, com s’ha fet sempre?. El pitjor del cas és que no anava sola, anava acompanyada de tres adults, i tampoc el lloc on era el nen podia córrer cap risc. Què estem fent amb la nostra mainada?. No crec que li puguem transmetre res de bo a través d’una corda, per més sofisticada que sigui. Crec que algú perd l’enteniment, però el que és pitjor, per què les autoritats en la matèria han permès la producció d’aquest “engendro”. Suposo que quan el nen sigui gran i es vegi en les fotos lligat com un gos no li agradarà gaire, o potser imita aquest comportament amb els seus possibles fills. Quina societat estem construint?. Dur el nen sense lligar és molt difícil, has d’estar atent en tot moment, com a de ser!, ningú no li va demanar permís a aquest nen per arribar al món. Els pares hem de ser escrupolosament responsables dels nostres fills. No pot haver una societat millor sense felicitat, i crec que tenir lligat a un nen per una corretja dóna poc marge per a que es senti feliç. De veritat, és molt més educatiu i segur, dur als nostres fills agafats de la mà.