ull de verècula

Conclusions del Consell de la Unió Europea sobre un marc estratègic per la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació

El Diari Oficial de la Unió Europea del 28 de maig d’enguany, ha publicat les conclusions del Consell respecte a aquestes matèries, tot recordant el Consell celebrat el març de 2002 a Barcelona on es ratificà el programa de treball “Educació i Formació 2010”, el qual, en el context de l’Estratègia de Lisboa, va establir, per primera vegada, un marc per a la cooperació en els àmbits de l’educació i la formació basant-se en objectius comuns, i dirigint-se a recolzar els sistemes nacionals d’educació i formació a través de la creació d’instruments de millora a escala de la Unió Europea, l’aprenentatge continu i l’intercanvi de bones pràctiques. Aquesta línia de treball persegueix convertir a Europa en una economia basada en el coneixement que la faci ser la més competitiva i dinàmica del món. En aquest sentit, el fallit Pacte Nacional per l’Educació a Catalunya, s’incloïa dins de l’esperit que ara redacta el Consell de la Unió Europea, però que el Govern català ha decidit no tirar endavant.

Sembla evident que tant l’educació com la formació han de desenvolupar un paper clau per a poder combatre els desafiaments socioeconòmics del moment, però també els demogràfics, mediambientals i tecnològics futurs. Per això, una inversió eficient en capital humà, mitjançant els sistemes d’educació i formació, és essencial en l’estratègia d’aconseguir alts nivells de creixements i ocupació que constitueixen el nucli central de l’Estratègia de Lisboa, alhora que fomenta la realització personal, la cohesió social i la ciutadania activa. Continu sense entendre la posició del Departament d’Educació i del seu conseller.

La formació ha d’ocupar un lloc privilegiat en les estratègies dels Estats membres i en aquest sentit, fins el 2020, l’objectiu principal de la cooperació europea ha de continuar recolzant el desenvolupament dels sistemes d’educació i formació en els Estats membres per aconseguir la realització personal, social i professional de la ciutadania en general; aconseguir la prosperitat econòmica sostenible i l’ocupabilitat, promovent els valors de la democràcia, la cohesió social, una ciutadania activa i el diàleg intercultural. No s’entén quin lloc privilegiat ha d’ocupar sinó hi ha incentius a l’educació, en el sentit que ha de ser una despesa públic en clau d’inversió i no ha de patir els efectes de la crisi econòmica que vivim.

El Consell descriu un marc general on s’han de contemplar quatre objectius estratègics: 1) fer realitat l’aprenentatge permanent i la mobilitat del professorat; 2) millorar la qualitat i l’eficàcia de l’educació i la formació; 3) promoure l’equitat, la cohesió social i la ciutadania activa i 4) incrementar la creativitat i la innovació, incloent l’esperit empresarial. No sembla que sigui la línia seguida a Catalunya.

El Consell insta a tots els Estats membres a que treballin junts, amb el recolzament de la Comissió, i posa de manifest, amb un annex, la necessitat imperiosa de la participació de les persones adultes en l’aprenentatge permanent, la preocupació per les persones que obtenen un baix rendiment de les aptituds bàsiques; la preocupació pel rendiment de l’ensenyament superior i per l’abandonament prematur de l’educació i la formació; la preocupació per l’educació infantil; la mobilitat dels professional de l’educació, l’ocupació i l’aprenentatge d’idiomes. Què passa, doncs, amb les dotacions de les escoles d’adults?, què passa amb l’atenció a les persones que tenen dificultats educatives?, quin ha de ser el seu futur?. Es promou l’equitat fomentant l’escola privada no laica per sobre de la públic laica? No respectant el Pacte Nacional per l’Educació s’aconsegueix més cohesió social?, i donant subvencions a escoles on es segreguen els alumnes per qüestió de gènere?, què passa amb l’educació de 0 a 3 anys?, com es pot incrementar la creativitat sense un pla d’estudis que inclogui la filosofia com a matèria comuna per a fomentar l’esperit crític de les persones, no fomentant els estudis artístics i un llarg etcètera?

Doncs qui tenen la responsabilitat que en prenguin nota i que aprofitin les eleccions al Parlament Europeu per explicar-nos quines són les seves postures per a defensar-nos des d’Europa (si és que Europa està fora de nosaltres!).