dimecres, 23 de setembre del 2009

Pixar-se a la dutxa

He llegit una notícia que una ONG convidava a orinar-se a la dutxa sota l’argument de l’estalvi d’aigua. Això del canvi climàtic és preocupant, i no és que vulgui treure importància al fet de que durant anys hem estat malmetent, i continuem fent ara, el medi ambient, però a vegades ens patinen les neurones. Us imagineu el tuf i les infeccions que podríem contraure?.
En relació als pixaners em vaig quedar sorprès de veure els nous urinaris de disseny per a homes, són artefactes com els de la fotografia que adorna aquest comentari. La veritat, en fem un gra massa!. Sobre això no hi ha cap campanya en contra?. Particularment em costa molt fer el pipí d’aquesta manera, digueu-me “conservador”, però ho trobo una falta de respecte als ciutadans. Ho vaig provar al Fòrum de Barcelona i perquè no vaig tenir més remei, i us asseguro que no és gens agradable i dubto, a més a més, sobre la seva salubritat.
Això de l’aigua té altres remeis menys mundans però més eficient, per exemple, aquesta cosa que ens va dur la Generalitat a casa per a estalviar aigua, és un exemple positiu, l’altre és, això sí, molt més car, posar al dia tota la xarxa de clavegueram i d’aigua que es perd al nostre país; una altra és controlar els regadius en llocs de secà, limitar els golfs, perquè no un golf de amb gespa artificial?, o posar fre a les piscines privades. Ja sé que són propostes avui agosarades, però em sembla evident que si no ens posem mans a l’obra amb els residus i amb el que tenim avui, demà no sé que els hi deixarem a les generacions futures!.
Parlem molt de reciclar, però estem preparats per a fer-ho?, quantes plantes de reciclatge necessitem en realitat i quantes tenim?, els camions de les escombraries reciclen allò que abans triem o ho barregen tot?, quant contamina un avió?, etc.
No ho veig clar això de pixar-se a la dutxa, de fet penso que és una porqueria. Es podrien buscar altres mètodes, per exemple que l’aigua que vagi als lavabos sigui no potable i diferenciar la xarxa potable de la no potable.

1 comentari:

Sílvia Beío Bertomeu ha dit...

Penso que hem de donar als problemes seriosos (la conservació del medi ambient ho és i molt), un tractament seriós. I aquesta proposta, realment no té nom. Més ben dit, en tinc al cap uns quants, de noms, però massa grollers.

Pels què fa als urinaris, penso que no és questió de ser o no conservador, sinó més bé es tracta d'una qüestió de dignitat. I la dignitat no és progressista ni conservadora. Si a tu et costa fer pipí d'aquesta manera, imagina't a mi, que soc dona!!!
I del reciclatge... Què tal començar per facilitar les coses? Els contenidors de paper, vidre i envasos més a prop de casa meva estan a 1 km, així que cada vegada que reciclo, contamino el medi ambient, perquè haig d'agafar el cotxe.

Un plaer parlar amb tu.