Àgora no és un film qualsevolAcabo d'arribar del cinema i l'Alejandro Amenábar m'ha deixat meravellat. La contraposició entre la fe i la raó ha estat un dels temes que durant anys he tingut present, de fet, en el meu cas, ha anat una mica més enllà (disculpeu si no puc avançar-vos res més). La qüestió és que la pel·lícula va més enllà d'una simple narració històrica, conrea la filosofia com a ciencia, però la construeix des de la contraposició al fanatisme de la religió aprofitant una curada anàlisi de les perversions humanes i dels usos i manipulacions de la gent ambiciosa que en nom d'un suposat bé global (ja sigui la llibertat, la raó, o com en aquest cas: la fe), són capaços de vestir qualsevol acció, per més miserable que sigui, com si es tractés d'un fet bondadós i irrenunciable i de pas aconseguir "el poder".
L'ambient, la trama, el paissatge, el moviment, tot m'ha semblat excel·lent. Feia temps que no anava al cinema a veure una obra tan ben feta, us la recomano sense cap cosa a dir en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada