El valor de les coses senzilles.-Avui, el meu fill gran, m'ha comentat una notícia que, en principi, és una bona notícia. Resulta que al seu Institut (públic) els hi han posat a cada aula una pissarra electrònica, d'aquestes tan modernes que fan de tot. La qüestió és que, segons m'explica, costa molt de posar-la a treballar, és lenta i té alguna sèrie d'inconvenients (segur que tots superables), però el que més m'ha sobtat ha estat el seu acurat i senzill anàlisi. M'ha dit: no sé per què es gasten els diners en aquesta tecnologia si al nostre Institut el que cal és que ens arrengin les persianes, que estan trencades, i la calefacció, que ens morim de fred!.
Una reflexió tan senzilla em fa pensar que, sovint, amb molt bones intencions, comencem a fer les cases per la taulada. Visca el valor del sentit comú!
4 comentaris:
Dichosa la rama que al tronco sale: el chavea promete. Ha explicado a la perfección la "navaja de Occam".
Envidiable erudición
... o insonoritzar l'aula de música, o posar claus a les taquilles del gimnàs (al meu fill ja li ha desaparegut un rellotge), o instal·lar el sistema operatiu més comú als ordinadors, aquell que permet que després, a casa, els alumnes puguin fer els deures que han d'entregar via intranet i no poden perquè tenen Windos i no Linux...
La pissarra tradicional, amb guix i borrador, també fa el seu servei...
Ben dit!, un fill digne del seu pare
Veig que mica a mica ens anem retrobant. Segueixo pensant que som un país amb aspiracions, però del tot en vies de desenvolupament.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada