dimarts, 12 de gener del 2010

Vic-times de la política municipal d'Unió Democràtica de Catalunya.-

Els darrers aconteixements de la capital d'Osona són molt preocupants. La decisió presa per l'alcalde d'aquest municipi de la Catalunya Central de no empadronar a les persones immigrants no només és una decisió contrària a la Llei, sinó que, a part de desafortunada, té unes conseqüències nefastes sobre la vida de les persones (la no escolarització de menors, la pèrdua de la condició de ciutadans i ciutadanes, la impossibilitat d'assistir a un centre sanitari, etc.). Tot això provoca exclusió social, sexonofobia, una gran discriminació i un caldo de cultiu per a possibles brots violents entre persones de diferents col·lectius i procedències. Al marge que a Vic es tinguin dos Bisbes, que de moment no sembla que s'hagin pronunciat, crec que les autoritats catalanes supramunicipals haurien d'actuar amb contundència amb aquests consistoris que actuen des de l'i·legalitat i haurien de manifestar-se en contra de mantenir un consistori amb un cert tuf feixista. Us enrecordeu que van fer les forces polítiques nacionalsocialistes abans de la II Guerra Mundial a Alemanya?. Van guanyar les eleccions i Hitler va arribar al poder. Després ja coneixeu la història (van començar posant una creu al braç, després van venir els güetos, etc.).
Crec que la democràcia està en perill amb ajuntaments com aquest. L'oposició hauria de provocar noves eleccions i deixar en solitari a Unió Democràtica, i deixar ben clar que estan ben lluny de posicions d'extrema dreta i ultraconservadores.
Potser he estat massa contundent, però hi ha coses amb les que no podem jugar.

1 comentari:

Sílvia Beío Bertomeu ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Però no podem mirar cap a un altre cantó quan les polítiques socials són clarament insuficients. No val només dir que el que vol fer l'Ajuntament de Vic és clarament ilegal; penso que després de pronunciar-nos hem de'actuar i solucionar la manca de recursos socials que estan darrere de decisions com aquestes.Accés a a sanitat, per exempe, per tothom, sí. Però en condicions; més diner; no menys gent que hi accedeixi.
I aquesta segona part, és la que no he sentit a ningú...