ull de verècula

La proposta d’augmentar l’edat de jubilació.-

Sembla clar que la nova ofensiva pel control de les pensions, un negoci multimilionari al que aspiren molts, de la patronal espanyola comença a tenir els seus propis rèdits. El Govern no pot ni ha de fomentat l’alarma social dient que els sistema de pensions està en perill i fer-li el joc a les empreses financeres i a les d’assegurances, perquè està demostrat materialment que això no és cert.
Prendré com a prova les dades que corren a l’INSS, que no semblen que hagin de ser menys meritòries que d’altres. Aquestes dades diuen que la situació financera de les nostres pensions té molt bona salut i ho demostra el fet dels seus excedents (8 milions d’euros el 2008 i una quantitat encara superior el 2009, en plena crisi), això dóna una quantitat global de 2700 milions d’euros de benefici acumulat net. A més a més, cal afegir que el Fons de Reserva de la Seguretat Social supera els 60 mil milions d’euros, no sembla pas que tinguem el sistema en fallida.
La contradicció que pot suposar aquesta proposta amb l’actual Pacte de Toledo, per cert, subscrit per totes les parts implicades de manera consensuada, és més que evident, perquè la possibilitat de jubilar-se abans dels 65 anys es avui, no només una realitat, sinó que esdevé una dada a tenir en compte: la mitjana d’edat de jubilació es situa en els 63,8 anys.
Més enllà dels arguments sobre les dificultats de treballar més enllà dels 60, sobretot en determinats sectors com la construcció, la realitat és que perquè puguin treballar els joves, els més grans hauran de jubilar-se perquè es pugui reduir l’atur. És del tot innecessari ampliar l’edat de jubilació!. Al contrari, sempre he defensat o valorat, l’idea de que la gent es pugui jubilar a partir dels 25 anys cotitzats, independentment de la seva edat.
És possible, d’altra banda, per a mi quasi una evidència, que aquesta proposta sigui una resposta, una campanya artificiosa, que respongui a intentar rentar-nos la cara davant la comunitat europea ara que la presidim, i així donar un cert aire de seriositat per intentar controlar el dèficit públic que arrosseguem, quan el que hauríem de fer és perseguir impecablement el frau fiscal i fer una reforma fiscal on es penalitzin les rendes que no provinguin del treball.
Els discursos que sempre he sentit en comparació amb Europa tenen el mateix fil conductor, però s’obliden del tracte desigual del nostre sistema respecte a les economies de la resta dels països europeus amb els qui ens volem emmirallar, i encara més si ho fem mirant els respectius sistemes de protecció social.
A més a més crec que hi ha un element preocupant que poc marcar una tendència de govern, i és l’assumpció d’aquest tipus fe decisions fora del marc del Pacte de Toledo, trencant així més dos dècades d’acord i consens, i trepitjant un preocupant terreny que té molt a veure amb el paradigma polític i les formes de governar dels partits d’esquerra. Crec que és necessari un toc d’atenció de les forces polítiques i socials d’esquerres, i també de les pròpies files del PSOE, perquè hi ha coses que posen en dubte l’acció de govern i condemnen a un país a tornar a patir un partit de dretes, digui’s el nom que vulgui.