ull de verècula

ENHERgumens i desaFECSAts.-

Estic tan emprenyat amb tot el què ha passat aquests dies que no comentaré la invitació del Ministre Corbacho a que ens fem un pla de pensions privats (ja em pregunto si algú fa servir certes estratègies poc legals amb els polítics perquè els hi facin d’espònsor?. Aquest tema el deixaré per més endavant intentant demostrar, històricament, el per què de les actituds de la nostra classe política, en general i dels nostres governants).

Ho sento molt per aquells qui es pensen que vivim en un país del primer món, i sobretot per aquells que ens comparen amb d’altres, però definitivament nosaltres vivim en un país tercermundista. No hi ha cap dubte, som un país que aspira a entrar en la llista del primer món, però encara ens queda molt per a fer. A la ciutadania li pots demanar tenir paciència durant 24 hores, però més enllà d’això posem en evidència les mancances del sistema. I no precisament perquè la nevada hagi estat espectacular, que també, sinó perquè la reacció ha estat tardana i mal planificada. En aquest país no es fa prevenció. Ens demanen, això sí, que paguem l’alliberament de les companyies elèctriques i que els hi paguem el famós “cànnon” perquè després se’n riguin de nosaltres amb torres de fireta calculades perquè a prou feines aguantin el pes dels ocellets. I a sobre ens insulten dient que la MAT ho arreglarà tot, com si no sabéssim que la famosa línea de molt alta tensió passarà pel territori gironí sense que ningú pugui endollar ni el telèfon mòbil.
És evident que hi ha hagut una manca de previsió portentosa i que no s’ha actuat amb decisió, sinó amb urgència. I això se li diu imprudència!.
Tinc un amic que m’ha explicat la seva aventura amb la neu, i no precisament per haver anat a esquiar, sinó per quedar-se literalment penjat passant una nit dins el seu cotxe a pocs kilòmetres d’una població gironina. No us explicaré els fets, perquè segur que són molt semblant als què hàgiu llegit o escoltat, però com ell, molts van haver de posar-se en risc.

Això de les companyies elèctriques no té per on agafar-se. Caldria, no ja una multa descomunal, sinó l’obligació de reparar i posar al dia totes les connexions elèctriques i tota la xarxa en general. I si no ho fan, per interès general, que assumeixi la gestió la Generalitat de Catalunya i les expropiï per inútils, per deixadesa i per manca evident d’interès. Com sempre, som els ciutadans i ciutadanes qui hem de pagar-ho tot. No val l’excusa de que ha estat una tempesta excepcional. El corrent elèctric no pot tornar-se a donar després de 3 dies sense llum!.

Ens caldria una reflexió sobre el paper de protecció civil i dels municipis en aquestes ocasions. Encara estic esperant alguna notícia del meu alcalde o del meu ajuntament. Ningú no ha informat a ningú i tothom ha actuat com li ha semblat. Per què no obrim el debat sobre què ens ha passat i per què, i després decidim què fem perquè no torni a ocórrer.
Als EEUU, que no són un exemple en moltes coses, tenen una mena d’agents voluntaris de protecció civil per a moments excepcionals, fins i tot es preparen per atacats atòmics, molt més hipotètics que una nevada. Aquests reben formació específica per part dels ajuntaments i districtes a les ciutats més grans i s’organitzen per ajudar a la població que ho necessiti. NO dic que funcionin a la perfecció, de fet, no sé si ni tan sols funcionen, però com a mínim ho tenen previst. I això és competència de les autoritats. Després podem parlar de la manca o no de solidaritat dels nostres propis veïns, per exemple, per no deixar passar la nit al ras a ningú.
La situació ha anat com ha anat, però sempre es podia haver complicat més. Per exemple, jo mateix em podia haver quedar penjat, sense remei de mobilitat i la meva dona també, sense telèfon i lluny de casa, els meus fills s’haguessin quedat sols. No vull ni imaginar-m’ho. Però penseu què passaria si els això li hagués passat a algú!. Aquesta és una responsabilitat dels qui governen i no hi ha cap excusa. Estic completament d’acord que primer han de ser els hospitals, etc., però els casos particulars, sumats d’un en un, poden donar un resultat esgarrifós i s’han de tenir en compte aquestes possibilitats de deixar mainada sols i sense recursos per a subsistir en una situació d’emergència general. Previsió i mà dura a les elèctriques!. Valgui fins aquí el meu desfogament.