El jutge Garzón i l’espasa de la Justícia.-El lamentable espectacle de la Justícia espanyola contra el jutge Garzón és molt més important del que pot semblar en un principi. No és només una qüestió d’interpretació de la justícia, sinó és el trencament de la independència d’uns dels braços que garanteix la Democràcia en el nostre país (aquesta malmesa, insuficient i feble democràcia espanyola). Un dels tres poders està en perill, i no serà per la pròpia Llei, sinó pel poder que tenen alguns grups de pressió, molt vinculats als franquisme, que no tenen cap vergonya en fer el que hagin de fer (la fi justifica els mitjans, per a tant d’ells!) per tal d’aconseguir els seus propòsits i per això es defensen amb totes les armes que tenen al seu abast. I la nostra feble democràcia, construïda sobre els peus de fang d’un postfranquisme amb massa franquistes vestits de demòcrates, s’està trontollant amb el consegüent perill de posar de potes enlaire un sistema fonamental de la nostra democràcia. Si les seves pretensions de castigar al jutge Garzón prosperen, la democràcia haurà patit una ferida mortal que representarà una seria involució en el nostre país. Ningú voldrà jutjar als poderosos per por a ser castigats, per por a ser calumniats i per por a ser separats de la seva carrera professional. Ens juguem l’equanimitat de la justícia i pesarà més l’espasa que l’equilibri de la balança. Tornarem a un sistema fosc de la justícia on els de sempre determinaran el límit entre el que ells considerin just (és a dir, tot allò que no suposi un perill per als seus interessos particulars) i la credibilitat en el sistema judicial caurà en picat. Confio que al final deixin a Garzón com està, perquè sinó haurem de començar a moure’ns tots per a defensar-nos d’un nou absolutisme modern. Se m’acudeix la idea de donar de baixa a tots els jutges del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional que tinguin més de 55 anys, per no deixar cap dubte de les seves relacions amb el feixisme i una mena de Llei d’ultra eticitat perquè no tinguem cap jutge que en el seu entorn familiar i d’amistats estigui capitanejat per ex franquistes. Després s’hauria d’entrar, i fort, en el codi deontològic dels mitjans de comunicació i garantir la seva veritable independència, perquè és tan evident que no hi ha llibertat d’expressió en aquest país que clama al cel que ningú no ho denunciï. No és que no ens puguem expressar lliurement, només faltaria, el que passa és que no tot el que s’expressa es recull als mitjans de comunicació, i quan es fa, carai!, de quina manera tan tergiversada. M’uneixo a la defensa del jutge Garzón, i no per una defensa a la seva persona, sinó per tot el què representa, que és molt més del que a alguns li pot semblar. El fastigós solgan del feixisme del dictador Franco continua vigent per aquests potsfranquistes i com es veu, el continuen intentant practicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada