ull de verècula

Trinidad Jiménez i el pacte sanitari.-

Que el món està malalt, i no perquè ho diguin els ecologistes, sembla evident, sobretot des que els humans hem après a destruir-lo en pro d'un fals benefici per la Humanitat. El mateix passa amb la sanitat espanyola, com que no hi ha ningú que hi posi remei a un problema que no té solució, la despesa sanitària, doncs ara ens posem a inventar solucions ocurrents. Arribar a un pacte d’aquestes característiques no té cap mèrit, més enllà de les típiques disputes partidistes, moltes vegades inútils als ulls de la població en general. El discurs sobre els medicaments que se li apliqui a les farmacèutiques, que són les principals culpables de la situació actual (quants metges no han passat unes bones vacances a costa d’elles?, quants farmacèutics no són premiats per la venda de determinats productes?. Us recordeu, i no fa tant, quan els “visitadors mèdics” passaven davant teu a la consulta del metge de capçalera per vendre els seus productes, i ningú no deia res, només ens resignàvem a un sistema sanitari nefast?). Doncs bé, dir-li a un tercer que li congelaré el sou, sense comptar amb els interessats, em sembla, d’entrada una astracanada de Carlos Garniches. Algú espera que els sindicats no reaccionin?. Perquè és clar, si ho fan amb els estatutaris perquè no ho faran amb els empleats i empleades públics en general?. I els acords amb l’Administració Pública?. Ah!, que altres vegades el Govern de torn ja se’ls havia saltat?. Entenc doncs que tothom vulgui esgarrapar unes monedes a costa dels professionals de la sanitat, total, la sanitat no és suficientment important i hem deixar que els pocs professionals que tenim acabin per marxar a un altre país a treballar, allà on se’ls consideri en relació a la responsabilitat de la seva professió. És com si els membres de l’escala d’un edifici decidim que els veïns de l’altre bloc de pisos han de pagar-nos 1 euro cada cop que passin per davant de casa nostra. Total, els diners són dels altres. Però això de reclamar a les farmacèutiques, ni parlar-ne. Pobretes elles, que són les úniques que s’han escapat de la crisi, fins i tot inventant-se una pandèmia inexistent com la grip, anomena “nova”. Molt han hagut de treballar els equips de màrqueting com per deixar de guanyar uns quants milions de milions d’euros. Home!, que ja està bé. Si a qui ens ha dut a la crisi els premiem amb diners i subsanacions de deutes, perquè no li hem de demanar un esforç extra a qui no té cap culpa de res, és a dir, al personal sanitari?. Tot plegat em sembla increïble, i el pitjor és que la classe política, de moment, no ha dit res, i tothom sembla apuntar-se a la carrera dels pactes, encara que els paguin els altres. Per què no han decidit rebaixar-se els salaris, les compensacions per assistència a reunions comitès, consells, dietes, protocols, viatges, ambaixades, etcètera?. Ah!, perquè els toca la butxaca, i això dol, com els ha de doldre als i les professionals de la sanitat. ¿O no?, ah!, que és demagogia!, però que els de sempre paguem la crisi no.