Quina és la pèrdua real dels salaris dels empleats públics?
La majoria dels empleats i empleades públics tenen un salari net (després de fer els descomptes corresponents d’IRPF i cotitzacions socials) al voltant dels 1100 euros. Durant dècades, inclosos governs dels PSOE i el PP, s’ha patit una pèrdua continuada del poder adquisitiu que es reflexa molt bé en aquesta taula:
ANY IPC real INCREMENT PÈRDUA SALARIAL
ANY IPC real INCREMENT PÈRDUA SALARIAL
1982 14,00% 8,00% -6,00%
1983 12,20% 9,00% -3,20%
1984 11,90% 6,50% -5,40%
1985 8,20% 6,50% -1,70%
1986 8,30% 7,20% -1,10%
1987 4,60% 5,00% 0,40%
1988 5,80% 4,00% -1,80%
1989 6,90% 4,00% -2,90%
1990 6,50% 6,00% -0,50%
1991 5,50% 7,22% 1,72%
1992 5,30% 6,10% 0,80%
1993 4,90% 1,80% -3,10%
1994 4,30% 0,00% -4,30%
1995 4,30% 3,50% -0,80%
1996 3,50% 3,50% 0,00%
1997 2,10% 0,00% -2,10%
1998 2,10% 2,10% 0,00%
1999 2,40% 1,80% -0,60%
2000 4,00% 2,00% -2,00%
2001 3,10% 2,00% -1,10%
2002 4,00% 2,00% -2,00%
2003 2,60% 2,00% -0,60%
2004 3,20% 2,00% -1,20%
2005 3,70% 2,00% -1,70%
2006 2,70% 2,00% -0,70%
2007 4,20% 2,00% -2,20%
TOTAL 140,30% 98,22% -42,08%
Font: Irene Arenas Martín
La conclusió és prou evident: en els darrers 25 anys, sense comptar aquesta triada 2008-2010, s’ha perdut més del 42% de poder adquisitiu. És a dir, que un salari de 1200 euros hauria de cobrar, avui, entre 1550 i 1700, en canvi ens quedarem amb la satisfacció de tenir sort de cobrar un salari que amb prou feines superarà els 1000 euros.
Si tenim en compte que fa poc més de sis mesos que els sindicats van signar un acord amb l’Administració Pública sobre la pràctica congelació salarial i una posterior recuperació del poder adquisitiu, un altre cop hem de cridar ben fort que el govern no compleix amb la seva paraula!, perquè el Govern ha tornat a incomplir els seus propis acords. Després vindran amb les seves promeses electorals.
Entre tots i totes hem d’aconseguir que el Govern de Zapatero no es surti amb la seva, per això és molt important que el proper dia 8 tothom faci vaga i recordar-li que, malgrat els super salaris dels seus ministres, també ells han de fer l’esforç de no fer pagar als més febles les seves pròpies incompetències.
1983 12,20% 9,00% -3,20%
1984 11,90% 6,50% -5,40%
1985 8,20% 6,50% -1,70%
1986 8,30% 7,20% -1,10%
1987 4,60% 5,00% 0,40%
1988 5,80% 4,00% -1,80%
1989 6,90% 4,00% -2,90%
1990 6,50% 6,00% -0,50%
1991 5,50% 7,22% 1,72%
1992 5,30% 6,10% 0,80%
1993 4,90% 1,80% -3,10%
1994 4,30% 0,00% -4,30%
1995 4,30% 3,50% -0,80%
1996 3,50% 3,50% 0,00%
1997 2,10% 0,00% -2,10%
1998 2,10% 2,10% 0,00%
1999 2,40% 1,80% -0,60%
2000 4,00% 2,00% -2,00%
2001 3,10% 2,00% -1,10%
2002 4,00% 2,00% -2,00%
2003 2,60% 2,00% -0,60%
2004 3,20% 2,00% -1,20%
2005 3,70% 2,00% -1,70%
2006 2,70% 2,00% -0,70%
2007 4,20% 2,00% -2,20%
TOTAL 140,30% 98,22% -42,08%
Font: Irene Arenas Martín
La conclusió és prou evident: en els darrers 25 anys, sense comptar aquesta triada 2008-2010, s’ha perdut més del 42% de poder adquisitiu. És a dir, que un salari de 1200 euros hauria de cobrar, avui, entre 1550 i 1700, en canvi ens quedarem amb la satisfacció de tenir sort de cobrar un salari que amb prou feines superarà els 1000 euros.
Si tenim en compte que fa poc més de sis mesos que els sindicats van signar un acord amb l’Administració Pública sobre la pràctica congelació salarial i una posterior recuperació del poder adquisitiu, un altre cop hem de cridar ben fort que el govern no compleix amb la seva paraula!, perquè el Govern ha tornat a incomplir els seus propis acords. Després vindran amb les seves promeses electorals.
Entre tots i totes hem d’aconseguir que el Govern de Zapatero no es surti amb la seva, per això és molt important que el proper dia 8 tothom faci vaga i recordar-li que, malgrat els super salaris dels seus ministres, també ells han de fer l’esforç de no fer pagar als més febles les seves pròpies incompetències.
2 comentaris:
Hola Aureli,
Fa temps que et segueixo pel teu bloc, i gràcia a ell veig que continues tenint una opinió personal amb la qual em sento molt a gust. No puc dir el mateix del que passa avui amb el meu sindicat, ha perdut, no només opinió, sinó serenitat i imatge de sindicat, sembla més que defensin els seus interessos que als treballadors.
Felicitats pels teus comentaris i que sàpigues que alguns (crec que més dels que et penses) et trobem a faltar, després de tot, em anat a pitjor.
Hola, com sempre els anònims m'impedeixen poder conversar amb una certa normalitat, però vaja. Sigues dona o home, t'agraeixo que llegeixis el meu bloc. He dubtat en publicar el teu comentari, al final he decidit fer-ho perquè mai no he deixat de publicar-ne cap, a no ser que m'ho hagin demanat, però crec que a vegades no és necessari dir segons què.
El meu sindicat, pel que veig, el nostre, camina amb la veu de les persones que en formem part d'ell. Puc entendre que et sentis desanimat o desanimada, però potser fora bo que ho fessis saber a qui li correspon, que no sóc jo. I per la part final del tu comentari, ja deus saber que quan vaig prendre la decisió de plegar era per no tornar i que mai el passat pot ser millor que el present ni que el futur. Depèn també, en part, de tu!. Una abraçada de sindicalista.
Publica un comentari a l'entrada