ull de verècula

La conversió neoliberal del president Zapatero, la Ministra Salgado i el conseller Castells (entre d’altres personalitats).-

Com és possible que no es toquin les rendes obtingudes del capital i es castiguin les rendes del treball?. La resposta la trobem en la política practicada pel govern socialista (ja sabem que el nom no fa la cosa), que no és una altra que la destinar recursos públics per pagar el dèficit financer del sector privat. Un model basat en la reducció dels salaris, la desregulació, la precarietat laboral, la reducció descarada del sector públic, la liberalització dels serveis en mans de mans privades, donar més poder a les rendes de capital i castigant les rendes del treball, les més baixes, i als pensionistes, i practicant una econòmica clarament neoliberal.
No és pot comprendre d’una altra manera el silenci pervers del govern de Zapatero i la seva darrera decisió. Ens trobem en mans d’uns conversos a neo-conservadors, als qual no els falten seguidors. El problema no està en el deute públic (un 20% menor que la resta dels països de la Unió Europea dels 15), sinó en el deute privat i l’alegria com han deixat que actuessin els mercats.
A més a més, Zapatero ha perdut una oportunitat única de deixar KO al Partit Popular: si hagués declarat que no estava disposat a assumir tal desgavell i hagués convocat eleccions anticipades, la cosa seria ben diferent, la qual cosa fa sospitar dos conclusions possibles: la primera que la distància entre la política i la ciutadania és immensa; la segona: com a conseqüència de la primera, els polítics de determinats àmbits de decisió tenen el seu futur garantit i ens han venut com a matèria primera de baix cost.
No és només una inconsciència i una irresponsabilitat, sinó que considero que és una atac directe a la intel•ligència de les persones (i als nostres drets, que no privilegis!), als serveis socials i a la pròpia democràcia, la imposició d’una política econòmica salvatge que ni en temps de Franco s’havia vist al nostre país.
Les concentracions que es van fer ahir arreu de l’Estat espanyol són una mostra del descontent, però també un avís per a qui es pensi que això no va amb ells, estem pendent d’una reforma laboral on els sindicats (tant atacats, per cert!, per defensar els interessos generals) no podran participar, que ja veurem com serà (tot a punta que no ajudarà gens a la pau social). Recordeu els versos de Brech.