ull de verècula

Carles Puyol juga sol amb els empresaris d’hostaleria de les comarques gironines.-

Un fals inspector de treball anomenat Carles Puyol ha posat els pèls de punta a alguns empresaris gironins, i no sembla que siguin pocs. El suposat inspector, ha utilitzar una picaresca antiga, però efectiva, sobre la fórmula de la dita castellana “quién roba a un ladrón tiene cien años de perdón” (haig de dir que no la comparteixo). Sembla ser que ha enviat a la comunitat hostalera de la costa gironina informant-los que té indicis de que s’estan cometent irregularitats en la contractació de persones, com a ara per exemple, cobrir un sopar o dinar de més de 300 persones amb només 3 persones en la plantilla, tenir persones cobrant de l’atur treballant sense contracte, ocupar a persones “sense papers”, etc. No diu res dels salaris, que suposadament també han de ser baixos, però el que més m’ha cridat l’atenció no és l’aparició del fals inspector, el qual podríem dir que té tota la pinta de ser un estafador, sinó que alguns empresaris, segons es pot despendre de la noticia apareguda al Diari de Girona, haurien acceptat la possibilitat de condonar la “multa” (entre 6000 i 60 mil euros), a canvi d’una quantitat menor per evitar l’acció de la Inspecció de Treball. Aquest fet m preocupa. Primer, perquè sembla que vingui a dir que és una pràctica habitual, i reconeguda (com de fet va reconèixer en unes jornades el president de la patronal d’hostaleria de les comarques gironines ja fa uns quants anys, ho podeu trobar a l’hemeroteca), però el que és pitjor, que pagant una quantitat desconeguda, però inferior a la multa legalment establerta, un pot evitar l’acció de la justícia, i això em sona, com a mínim, a dos coses: la primera a suborn per part d’alguns “inspectors”, l’altre intenció de dol pagant a un inspector sabent que el que s’està fen està malament. Les dues coses són molt greus, i per tant, considero que s’ha d’investigar, perquè si fos així, estaríem davant d’una xarxa organitzada d’estafadors (no del fals inspector, sinó d’inspectors reals), que a més a més, afectarien seriosament les relacions laborals i posarien en qüestió el paper d’aquests excel·lents professionals en la seva tasca quotidiana davant d’una denúncia per part dels treballadors i treballadores sobre les irregularitats que, de tant en tant, es presenten en algunes empreses.
Potser aquest fals Carles Puyol ens hagi fet un favor més gran del que es pensa, perquè si darrera d’això, es pot demostrar que alguns empresaris paguen perquè la Inspecció de Treball faci la vista grossa sobre determinats delictes, estarem davant d’un greu problema on la justícia haurà d’actuar sense impunitat.