La incomprensible resposta del conseller Maragall a un director d'Institut.-
(incomprensible que hagi contestat i ...llegiu vosaltres mateixos)
Carta oberta de l'exdirector d'un Institut públic al Conseller d'Educació.
Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira
Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Honorable senyor,
M'adreço a vos, en una carta oberta, per tal de compartir amb l'opinió pública tota una sèrie de reflexions que fa temps que porto a dins i que ara, quinze dies després d'haver deixat de ser director d'un institut públic, em ve de gust exposar.
He format part, deu anys seguits, de l'equip directiu de l'INSTITUT Josep Brugulat de Banyoles, dels quals els darrers vuit n'he estat el director. Acabo, per tant, el meu segon mandat de quatre anys havent acumulat una experiència d'alt valor, tant pel que fa a l'exercici professional del càrrec com pel que fa al bagatge personal que me n'emporto. He notat sempre un suport i una comprensió magnífics per part dels companys i companyes del claustre, per part de l'alumnat i també per part de les seves famílies. Podria dir, fins i tot, que ha estat una bona experiència professional si no fos per la frustració, la desil·lusió i el desànim que m'ha comportat el tracte fred i distant que he rebut per part del Departament d'Educació i, d'una manera especial, aquests darrers tres anys.
He de puntualitzar -per ser just- que també he trobat calidesa , comprensió i esperit de servei en algunes de les persones dels Serveis Territorials de Girona i dels Serveis Centrals amb qui he hagut de tenir relació professional. Poques, però n'hi ha i ho he de dir. Alguns administratius i administratives, tècnics i inspectores o inspectors han estat l'excepció . Però constato que, amb el funcionament actual del Departament que dirigiu, l'educació del nostre país NO pot anar bé de cap de les maneres.
Heu de saber i de comprendre que els instituts i les escoles són molt més que simples unitats administratives amb uns resultats d'explotació. Són nuclis de vida. Són cèl·lules socials que esdevenen escenari de moltes vivències i, en funció de com es gestionin, podran oferir la seva cara més positiva o, contràriament, la més negativa. Fins i tot, fent servir paràmetres correctes de gestió, es pot dur un centre educatiu a una situació catastròfica perquè el teixit que es fa entre els nois i noies, les seves famílies i el professorat i el personal no docent és un teixit extremadament fràgil i delicat que cal cuidar amb molta humanitat.
Els meus vuit anys com a director m'han ensenyat moltes coses i potser la més valuosa, justament, ha estat aquesta: la importància del factor humà. Moltes vegades, convençut de tenir raó en una decisió, m'he esperat a aplicar-la fins que he aconseguit fer-la comprendre, modelar-la per adaptar-la més a tothom, contrastar-la i assajar-la, assumint, per tant, el risc de fer canvis mot a poc a poc i, evidentment, d'equivocar-me. Però he tingut la sensació de guanyar en solidesa i en fonament i el centre, probablement, ha crescut. Un no pot conduir una locomotora sense estar pendent de si el darrer de tots els vagons segueix després de l'últim revolt...
I precisament, us explico aquesta visió perquè –salvant les distàncies òbvies entre la direcció d'un institut i la direcció d'una Conselleria d'Educació- aquest és l'element crucial que penso que ha fallat des de fa molt de temps i que – em sap greu dir-ho- s'ha agreujat molt aquests darrers tres anys, de manera que actualment veig la situació de l'educació del nostre país amb pessimisme i amb cert grau de frustració. El Departament s'ha dedicat a dilapidar els petits esforços humans que a cada escola i a cada institut s'havien anat teixint . Potser sense saber-ho, però ha estat així, us ho asseguro. La presa de decisions de canvi ha estat constant, la normativa ha anat in crescendo i el bombardeig de decisions, propostes i innovacions no ha permès ni la consolidació de fórmules organitzatives ni tan sols una visió clara de cap on anem. Per posar-vos un exemple, ens hem estat formant en la metodologia de la PRÀCTICA REFLEXIVA un parell d'anys, s'ha anat interioritzant una bona línia de formació i, de cop, no se'n parla més i se centra tot en el famós 1 x 1 que neix coix, a destemps, amb una forta dosi d'impacte mediàtic però cap mena de reflexió de base sobre com se'n farà un bon ús i sobre si és o no prioritari abans de tenir, per exemple, totes les aules equipades amb un ordinador i un canó. O, per exemple, es llença un currículum basat en un nou model didàctic, el de les competències (que representa un canvi transcendental de l'enfocament de l'acte d'ensenyament-aprenentatge) sense cap mena d'indicació, de formació prèvia ni de sensibilització sobre com s'ha de treballar. L'implementem com podem i després ja anirem posant pedaços de formació...I ara és un "campi qui pugui" sense cap mena de coherència més enllà – això sí – d'omplir-nos la boca sobre la bondat de les competències bàsiques i omplint els diaris sobre tot tipus de proves per mesurar competències, fins i tot abans que els mateixos centres en tinguem la informació.
Resultat: un desori. Permeteu-me que ho digui així, sense embuts, UN DESORI, en majúscules, que ha dut els centres a una situació de desconfiança total i absoluta cap el Departament que dirigiu. El professorat està esgotat de fer-vos cas, d'haver de donar la cara davant de les famílies sobre les informacions que llanceu als mitjans de comunicació un parell de cops al mes, d'haver de llegir i interpretar normatives canviants i ordres redactades des de despatxos cada cop més allunyats de la realitat dels centres, de canvis i canvis i canvis que no són fonamentals i que, en tot cas, no resolen res sinó que, justament, compliquen aquell fràgil equilibri humà de què us parlava al començament.
En aquests moments ( i això ja ve de lluny) el Departament d'Educació no té cap credibilitat als centres. Cap ni una. Pels directors i les directores aquest fet és un problema perquè massa sovint les iniciatives que provenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiança mentre nosaltres ens desvivim per fer-les assumibles, creïbles i bones i topem, dia rere dia, amb el desencant i amb l'evidència: no funcionen. A tall d'exemple parlem de l'1 X 1, parlem dels recursos associats als Plans Estratègics, parlem de la no-continuïtat – i per tant la no-estabilització de tots els programes d'innovació que van llançar-se els anys 2005, 2006, 2007, etc. Parlem, també, de les polítiques de planificació basades, només, en criteris econòmics i economicistes que no van més enllà i no es plantegen ni la història ni la situació de cada centre sinó només el nombre d'alumnes previstos...o, si voleu, parlem també de la improvisació i la desorganització en la implantació dels nous currículums com per exemple - i d'una manera flagrant- el de batxillerat LOE. I si en voleu més exemples, parlem del "navegar sense rumb" que veiem en els Plans Educatius d'Entorn, que ens havien abocat a una mà de reunions de més que feia por, però que semblava que obrien una porta nova i potent. O parlem, també, de la manca de decisió important i decisiva sobre les UEC o, simplement, dels costos i dels beneficis reals que ens ha aportat la sisena hora de Primària o dels que ens comportarà el nou calendari escolar que heu dissenyat sense fer una valoració prèvia de què s'hi guanya i de què s'hi perd, en termes pedagògics. I així anem...
I el mateix es podria dir sobre els canvis que hi hagut en la gestió interna dels centres i de la relació que aquests han de tenir amb el Departament. D'això, l'opinió pública no en sent a parlar... però afecta. I de quina manera... Des d'un programa informàtic de gestió acadèmica, el SAGA, que ha estat un fracàs absolut des del seu naixement i que ha portat més problemes que no pas solucions, fins a una obsessió malaltissa de recollir dades i més dades en desenes d'aplicatius informàtics d'allò més enfarfegós que, lluny de simplificar la feina administrativa que ja teníem els directius, l'ha multiplicada sense que nosaltres en puguem veure cap mena de profit per a la gestió. O bé, els canvis en el funcionament de les substitucions o de les resolucions de destinacions provisionals que, en nom d'una millora, ha esdevingut menys àgil, menys efectiu, menys personalitzat (perquè hi ha circumstàncies personals i contextuals que ha de poder valorar una persona amb capacitat de decisió i no pas un ordinador !) i, a sobre, molt menys transparents. O una consigna gairebé robòtica del personal dels Serveis Territorials a dir-te, davant de qualsevol problema o gestió, aquell típic i molest "Barcelona no ho vol" o bé "la màquina no em deixa canviar-ho". Un cop més, una mostra d'allunyament o de desconeixement de la realitat de les escoles i dels instituts.
I, és clar, ara que vénen temps magres i que els recursos disminueixen, els treballadors de l'educació no podem entendre l'esforç que ens demaneu i els passos enrere que fem ( grups d'alumnat per sobre de la ràtio normal, supressió de desdoblaments, supressió d'aules d'acollida, retallada d'hores de coordinació, disminució de personal de suport als centres, ...) i no podem estar d'acord amb les retallades que potser, si s'hagués treballat d'una altra manera, haurien estat comprensibles o potser no s'haurien hagut de produir en tan gran mesura.
En fi, podria seguir i tindria matèria per estona perquè he anat acumulant massa desencisos i massa frustracions. Per això, enguany, no he volgut continuar fent de director de l'institut malgrat que se m'hagi demanat des d'instàncies diferents. Me n'he cansat, senzillament.
Tot i el to reivindicatiu i queixós d'aquesta carta oberta, no voldria acabar sense donar la meva opinió en forma, també, d'alguna proposta constructiva perquè, evidentment, m'estimo aquesta feina i seguiré treballant per l'educació del país com a professor i com a tutor amb la voluntat de fer-ho tan bé com pugui. Les propostes són senzilles, mireu: aturem-nos un moment, deixem de pensar i de crear novetats, analitzem què estem fent i deixem d'empipar els centres perquè ens puguem concentrar en l'ensenyament . Escolteu-vos més els i les docents, analitzeu, amb nosaltres, què és el que cal potenciar i què és el que cal canviar. Fem-ho a poc a poc, donant temps i ajudant. Doneu instruccions clares al personal dels Serveis Territorials sobre el tracte amb què s'han de dirigir a nosaltres i sobre l'esperit de "servei als centres" que han de tenir, i al personal dels Serveis Centrals perquè entenguin que és al territori on s'han de poder prendre el 99% de les decisions . Resteu poder als ordinadors i doneu-ne a les persones. Organitzeu una bona formació i sensibilització sobre el currículum vigent... i, sobretot, humanitzem el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Jo crec que aquest canvi és possible i estic convençut que l'alumnat, les famílies el professorat i el país en general us l'agrairan.
Atentament,
Albert Bayot i Fuertes
Banyoles, 15 de juliol de 2010
LA RESPOSTA DE LA CONSELLERIA
Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira
Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Honorable senyor,
M'adreço a vos, en una carta oberta, per tal de compartir amb l'opinió pública tota una sèrie de reflexions que fa temps que porto a dins i que ara, quinze dies després d'haver deixat de ser director d'un institut públic, em ve de gust exposar.
He format part, deu anys seguits, de l'equip directiu de l'INSTITUT Josep Brugulat de Banyoles, dels quals els darrers vuit n'he estat el director. Acabo, per tant, el meu segon mandat de quatre anys havent acumulat una experiència d'alt valor, tant pel que fa a l'exercici professional del càrrec com pel que fa al bagatge personal que me n'emporto. He notat sempre un suport i una comprensió magnífics per part dels companys i companyes del claustre, per part de l'alumnat i també per part de les seves famílies. Podria dir, fins i tot, que ha estat una bona experiència professional si no fos per la frustració, la desil·lusió i el desànim que m'ha comportat el tracte fred i distant que he rebut per part del Departament d'Educació i, d'una manera especial, aquests darrers tres anys.
He de puntualitzar -per ser just- que també he trobat calidesa , comprensió i esperit de servei en algunes de les persones dels Serveis Territorials de Girona i dels Serveis Centrals amb qui he hagut de tenir relació professional. Poques, però n'hi ha i ho he de dir. Alguns administratius i administratives, tècnics i inspectores o inspectors han estat l'excepció . Però constato que, amb el funcionament actual del Departament que dirigiu, l'educació del nostre país NO pot anar bé de cap de les maneres.
Heu de saber i de comprendre que els instituts i les escoles són molt més que simples unitats administratives amb uns resultats d'explotació. Són nuclis de vida. Són cèl·lules socials que esdevenen escenari de moltes vivències i, en funció de com es gestionin, podran oferir la seva cara més positiva o, contràriament, la més negativa. Fins i tot, fent servir paràmetres correctes de gestió, es pot dur un centre educatiu a una situació catastròfica perquè el teixit que es fa entre els nois i noies, les seves famílies i el professorat i el personal no docent és un teixit extremadament fràgil i delicat que cal cuidar amb molta humanitat.
Els meus vuit anys com a director m'han ensenyat moltes coses i potser la més valuosa, justament, ha estat aquesta: la importància del factor humà. Moltes vegades, convençut de tenir raó en una decisió, m'he esperat a aplicar-la fins que he aconseguit fer-la comprendre, modelar-la per adaptar-la més a tothom, contrastar-la i assajar-la, assumint, per tant, el risc de fer canvis mot a poc a poc i, evidentment, d'equivocar-me. Però he tingut la sensació de guanyar en solidesa i en fonament i el centre, probablement, ha crescut. Un no pot conduir una locomotora sense estar pendent de si el darrer de tots els vagons segueix després de l'últim revolt...
I precisament, us explico aquesta visió perquè –salvant les distàncies òbvies entre la direcció d'un institut i la direcció d'una Conselleria d'Educació- aquest és l'element crucial que penso que ha fallat des de fa molt de temps i que – em sap greu dir-ho- s'ha agreujat molt aquests darrers tres anys, de manera que actualment veig la situació de l'educació del nostre país amb pessimisme i amb cert grau de frustració. El Departament s'ha dedicat a dilapidar els petits esforços humans que a cada escola i a cada institut s'havien anat teixint . Potser sense saber-ho, però ha estat així, us ho asseguro. La presa de decisions de canvi ha estat constant, la normativa ha anat in crescendo i el bombardeig de decisions, propostes i innovacions no ha permès ni la consolidació de fórmules organitzatives ni tan sols una visió clara de cap on anem. Per posar-vos un exemple, ens hem estat formant en la metodologia de la PRÀCTICA REFLEXIVA un parell d'anys, s'ha anat interioritzant una bona línia de formació i, de cop, no se'n parla més i se centra tot en el famós 1 x 1 que neix coix, a destemps, amb una forta dosi d'impacte mediàtic però cap mena de reflexió de base sobre com se'n farà un bon ús i sobre si és o no prioritari abans de tenir, per exemple, totes les aules equipades amb un ordinador i un canó. O, per exemple, es llença un currículum basat en un nou model didàctic, el de les competències (que representa un canvi transcendental de l'enfocament de l'acte d'ensenyament-aprenentatge) sense cap mena d'indicació, de formació prèvia ni de sensibilització sobre com s'ha de treballar. L'implementem com podem i després ja anirem posant pedaços de formació...I ara és un "campi qui pugui" sense cap mena de coherència més enllà – això sí – d'omplir-nos la boca sobre la bondat de les competències bàsiques i omplint els diaris sobre tot tipus de proves per mesurar competències, fins i tot abans que els mateixos centres en tinguem la informació.
Resultat: un desori. Permeteu-me que ho digui així, sense embuts, UN DESORI, en majúscules, que ha dut els centres a una situació de desconfiança total i absoluta cap el Departament que dirigiu. El professorat està esgotat de fer-vos cas, d'haver de donar la cara davant de les famílies sobre les informacions que llanceu als mitjans de comunicació un parell de cops al mes, d'haver de llegir i interpretar normatives canviants i ordres redactades des de despatxos cada cop més allunyats de la realitat dels centres, de canvis i canvis i canvis que no són fonamentals i que, en tot cas, no resolen res sinó que, justament, compliquen aquell fràgil equilibri humà de què us parlava al començament.
En aquests moments ( i això ja ve de lluny) el Departament d'Educació no té cap credibilitat als centres. Cap ni una. Pels directors i les directores aquest fet és un problema perquè massa sovint les iniciatives que provenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiança mentre nosaltres ens desvivim per fer-les assumibles, creïbles i bones i topem, dia rere dia, amb el desencant i amb l'evidència: no funcionen. A tall d'exemple parlem de l'1 X 1, parlem dels recursos associats als Plans Estratègics, parlem de la no-continuïtat – i per tant la no-estabilització de tots els programes d'innovació que van llançar-se els anys 2005, 2006, 2007, etc. Parlem, també, de les polítiques de planificació basades, només, en criteris econòmics i economicistes que no van més enllà i no es plantegen ni la història ni la situació de cada centre sinó només el nombre d'alumnes previstos...o, si voleu, parlem també de la improvisació i la desorganització en la implantació dels nous currículums com per exemple - i d'una manera flagrant- el de batxillerat LOE. I si en voleu més exemples, parlem del "navegar sense rumb" que veiem en els Plans Educatius d'Entorn, que ens havien abocat a una mà de reunions de més que feia por, però que semblava que obrien una porta nova i potent. O parlem, també, de la manca de decisió important i decisiva sobre les UEC o, simplement, dels costos i dels beneficis reals que ens ha aportat la sisena hora de Primària o dels que ens comportarà el nou calendari escolar que heu dissenyat sense fer una valoració prèvia de què s'hi guanya i de què s'hi perd, en termes pedagògics. I així anem...
I el mateix es podria dir sobre els canvis que hi hagut en la gestió interna dels centres i de la relació que aquests han de tenir amb el Departament. D'això, l'opinió pública no en sent a parlar... però afecta. I de quina manera... Des d'un programa informàtic de gestió acadèmica, el SAGA, que ha estat un fracàs absolut des del seu naixement i que ha portat més problemes que no pas solucions, fins a una obsessió malaltissa de recollir dades i més dades en desenes d'aplicatius informàtics d'allò més enfarfegós que, lluny de simplificar la feina administrativa que ja teníem els directius, l'ha multiplicada sense que nosaltres en puguem veure cap mena de profit per a la gestió. O bé, els canvis en el funcionament de les substitucions o de les resolucions de destinacions provisionals que, en nom d'una millora, ha esdevingut menys àgil, menys efectiu, menys personalitzat (perquè hi ha circumstàncies personals i contextuals que ha de poder valorar una persona amb capacitat de decisió i no pas un ordinador !) i, a sobre, molt menys transparents. O una consigna gairebé robòtica del personal dels Serveis Territorials a dir-te, davant de qualsevol problema o gestió, aquell típic i molest "Barcelona no ho vol" o bé "la màquina no em deixa canviar-ho". Un cop més, una mostra d'allunyament o de desconeixement de la realitat de les escoles i dels instituts.
I, és clar, ara que vénen temps magres i que els recursos disminueixen, els treballadors de l'educació no podem entendre l'esforç que ens demaneu i els passos enrere que fem ( grups d'alumnat per sobre de la ràtio normal, supressió de desdoblaments, supressió d'aules d'acollida, retallada d'hores de coordinació, disminució de personal de suport als centres, ...) i no podem estar d'acord amb les retallades que potser, si s'hagués treballat d'una altra manera, haurien estat comprensibles o potser no s'haurien hagut de produir en tan gran mesura.
En fi, podria seguir i tindria matèria per estona perquè he anat acumulant massa desencisos i massa frustracions. Per això, enguany, no he volgut continuar fent de director de l'institut malgrat que se m'hagi demanat des d'instàncies diferents. Me n'he cansat, senzillament.
Tot i el to reivindicatiu i queixós d'aquesta carta oberta, no voldria acabar sense donar la meva opinió en forma, també, d'alguna proposta constructiva perquè, evidentment, m'estimo aquesta feina i seguiré treballant per l'educació del país com a professor i com a tutor amb la voluntat de fer-ho tan bé com pugui. Les propostes són senzilles, mireu: aturem-nos un moment, deixem de pensar i de crear novetats, analitzem què estem fent i deixem d'empipar els centres perquè ens puguem concentrar en l'ensenyament . Escolteu-vos més els i les docents, analitzeu, amb nosaltres, què és el que cal potenciar i què és el que cal canviar. Fem-ho a poc a poc, donant temps i ajudant. Doneu instruccions clares al personal dels Serveis Territorials sobre el tracte amb què s'han de dirigir a nosaltres i sobre l'esperit de "servei als centres" que han de tenir, i al personal dels Serveis Centrals perquè entenguin que és al territori on s'han de poder prendre el 99% de les decisions . Resteu poder als ordinadors i doneu-ne a les persones. Organitzeu una bona formació i sensibilització sobre el currículum vigent... i, sobretot, humanitzem el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Jo crec que aquest canvi és possible i estic convençut que l'alumnat, les famílies el professorat i el país en general us l'agrairan.
Atentament,
Albert Bayot i Fuertes
Banyoles, 15 de juliol de 2010
LA RESPOSTA DE LA CONSELLERIA
Ahir a la tarda, per correu electrònic, rebia la següent resposta per part de la Conselleria d'Educació... (Jutgeu vosaltres mateixos...)----------------------------------Benvolgut,Li comuniquem que el conseller ha llegit el seu escrit en el que li fa diverses reflexions sobre l’educació, i li agreix el temps que hi ha dedicat en fer-li arribar, tot i que no comparteix la seva opinió.De totes les seves paraules i resumint en agradaria aclarir-li, respecte al projecte EDUCAT 1x1, que tan poc li ha agradat, que, d’ençà que vam engegar aquest Projecte, més de la meitat dels centres d’ensenyament secundari de Catalunya s’hi han afegit voluntàriament, la qual cosa indica que es tracta d’un Projecte ben valorat entre els i les docents i la comunitat educativa i -per tot allò que constatem- especialment apreciat pel mateix alumnat. El Projecte eduCAT1x1 és l’inici d’una nova concepció de l’educació del segle XXI que combina: a) tecnologies digitals per a alumnat i docents; b) connectivitat a les aules; c) continguts educatius digitals, i d) formació del professorat.Pel que fa a les seves paraules respecte a la desconeixença de la realitat dels centres, i la desconfiança dels mestres i professors vers el Departament i a aquest conseller, us voldríem dir que només pel fet de repetir-les sense cap evidència fefaent, feu que esdevinguin encara menys certes i més buides de raons, sobretot si qui les llança és un servidor públic docent. Només aclarir-li que durant tot el temps que porta aquest conseller en el seu càrrec ha visitat més d’un centenar de centres cada any, i en cada una d’aquestes visites ha mantingut reunions amb els mestres/ professors i representants de pares i mares d’aquests centres, els quals l’han informat detalladament de la situació que tenien i per tant, al contrari del que vostè diu si que està al cas de la realitat als centres, tant ell com tot el seu l’equip que treballa al servei de l’educació d’aquest país.Atentament,Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióSecretaria del Conseller
LA MEVA RESPOSTA
I aquest matí, puntualment, els he contestat...------------------A l’atenció de l’Honorable Conseller d’Educació i el seu equip de Secretaria.Benvolguts senyors,Vaig rebre, ahir, la vostra resposta a la carta oberta que vaig trametre al Conseller divendres passat i, com que constato que no s’han entès algunes coses, voldria fer-vos tres consideracions amb ànim d’aclarir i, també, de construir.Vull dir, per endavant, però, que el contingut i el to de la vostra resposta són un senyal flagrant del que passa en aquest Departament: hi ha una llunyania absoluta entre el vostre discurs i la realitat. I em preocupa de debò. Si no, no m’hauria molestat a opinar i, encara menys, a contestar la vostra resposta. Em sembla que és bo que admeteu que us cal escoltar veus crítiques per situar-vos. I més quan aquestes veus opinen des de la primera línia de foc, ho fan amb sentiment i amb sinceritat i des del respecte.A veure si sóc capaç d’expressar amb encert el que hauria de quedar clar.CONSIDERACIÓ 1: Educat 1x1 ha tingut molt d’èxit entre els instituts. Evidentment. Només faltaria ! La premsa s’omple d’ordinadors portàtils i pissarres digitals i les direccions dels centres, un cop més, pensem que no podem deixar escapar unes dotacions i un avenç metodològic que, malgrat moltes incerteses, suposa un pas endavant de modernització dels equipaments i, a més, sabem que els estudiants ho valoraran positivament, d’entrada. El problema no és aquest sinó el COM s’ha fet i COM temem que es farà. A hores d’ara, us diré com està el tema als instituts: no se sap si hi haurà dotació per a tothom que ho ha demanat, no s’han escollit llibres de text en paper i s’ha explicat a les famílies que potser començarem el curs amb fotocòpies, el professorat ha de posar el seu propi ordinador per anar a l’aula , els centres hem fet llargs debats sobre COM s’utilitzarà aquesta nova eina i tot el que comporta ( tant des d’un punt de vista pedagògic com funcional i organitzatiu) i la formació es farà un cop tinguem el curs iniciat... M’hauria agradat que haguéssiu pogut assistir, des d’un racó, a la reunió que es va organitzar a Girona per explicar-nos com es farien les coses. Estic convençut que no l’hauríeu aprovada de cap de les maneres...Al meu institut vaig reunir el claustre al mes de març per convèncer-lo que, malgrat les reticències, les pors i la poca fiabilitat del Departament, calia que ens hi apuntéssim, senzillament per no perdre l’oportunitat i per no marcar una diferència amb els altres instituts de la població i del territori. Vaig aconseguir aprovar la proposta de presentar la sol•licitud per assentiment, fent ús de la meva autoritat moral que, al capdavall, és l’única que pot funcionar en un centre públic. Aquesta és la realitat... Vaig haver de defensar jo mateix una proposta MAL FETA que venia del Departament, com he fet tantes vegades i que, per a nosaltres, per exemple, suposava incorporar un element no previst a nostra pròpia línia de digitalització de les aules que havíem iniciat el curs 2004-2005 amb la creació del Campus Virtual del centre i la instal•lació progressiva (amb diners de l’AMPA i la donació d’una família!) d’un ordinador i un projector a cada aula, fet que em sembla que podem coincidir que seria previ a l’1x1. I em pregunto... els instituts que no han fet això i que al setembre volen començar amb els llibres digitals, com s’ho faran ?Si considereu que l’èxit numèric d’instituts apuntats és l’èxit de la proposta, em sap greu dir-ho però us enganyeu de totes totes. Inicieu el curs vinent i parleu amb els docents i amb els pares... Tot i que, és clar, els centres pararem els cops –com sempre- amb fotocòpies i amb el material que tenim. I la formació ? Perdoneu que us digui que una iniciativa d’aquesta transcendència només pot fer-se bé si la formació s’ha fet prèviament ( i el mateix dic –i amb més urgència- pel que fa a la implementació dels currículums actuals, per competències). Les presses, en aquests casos, dificultaran l’execució i potser malmetran les bondats que tenen i que conec i comparteixo absolutament...CONSIDERACIÓ 2: No puc acceptar lliçons sobre què ha de fer o dir i què no ha de fer o dir un “servidor públic docent”. Afortunadament, tinc molt clar el fonament ètic en què se sustenta la meva feina i la meva condició de funcionari públic. En tot cas, si voleu donar-me’n, cal que parleu primer amb els inspectors que em coneixen, amb els meus alumnes i exalumnes i amb els pares i mares del centre que he dirigit. Després podreu opinar. Mentrestant la vostra obligació és escoltar una opinió sincera que no persegueix cap altre interès que la reflexió crítica, però constructiva, de la situació que vivim. No us enganyeu, si us plau. La situació dels centres i l’opinió generalitzada dels i de les docents va en la línia del que jo us he comentat. El desencís és alt, creixent i preocupant. Si us en voleu convèncer, feu una enquesta de satisfacció entre el personal docent o, si voleu, envieu la meva carta a les direccions de les escoles i els instituts del país i demaneu-los que es posicionin. Ahir, en llegir la vostra resposta, vaig pensar que potser ho havia d’haver fet jo... CONSIDERACIÓ 3: Jo només tinc interès en què les coses canviïn i vagin millor. M’estimo aquesta feina, l’educació i el país i per això estic amoïnat. No poso en dubte la dedicació del Conseller ni del seu equip i parlo, sempre, des del respecte. Només afirmo ( i puc posar els exemples fefaents que facin falta) que s’està caminant a un ritme i d’una manera que està deixant molta gent a la cuneta, que ha augmentat el desànim perquè el dia a dia dels centres és molt i molt complex i que el tarannà de la Conselleria, lluny d’ajudar, entorpeix. Això m’ha preocupat aquests darrers anys i em segueix preocupant ara. Em sento amb el deute moral de dir-ho clarament i sense embuts com potser no es pot dir (per educació o per protocol) quan el Conseller visita els centres educatius. De totes maneres mai no me n’he amagat de dir-ho i d’expressar públicament aquesta preocupació. Vaig fer-ho recentment al Secretari General de Polítiques Educatives del Departament, Sr. Francesc Colomé quan se’ns va convocar per parlar sobre la LEC en el procés de redacció o bé al Director General d’Educació Bàsica i Batxillerat, Sr. Jaume Graells, quan ens va convocar als directors de centres PAC a fi d’explicar-nos una proposta referent al personal a final del curs 09-10. Em sembla que des del respecte, però també des del coneixement, es pot ser clar, transparent i, si convé, crític.Evidentment que, en aquest món, tot és opinable i potser les meves afirmacions poden admetre matisos, però us asseguro que el contingut de fons surt d’una reflexió molt profunda i sincera feta amb mi mateix i amb desenes de persones amb qui em relaciono, tant del meu centre com d’altres en què he anat a fer assessoraments o cursos. Feu-ne el que cregueu oportú. No demano res més. Però em reafirmo en tot el que dic i estic disposat a donar-ne les explicacions i aclariments que calgui i on calgui.
Atentament,
Albert Bayot Fuetes. Banyoles, 21 de juliol de 2010
53 comentaris:
OLE, OLE OLE!!!!
Fem una campanya per fer saber al "honorable" conseller que sóm molts els que estem amb tu.
Recollida de firmes, twitter, alguna cosa hauriem de fer.
Salud
Demanar la dimissió i que no es torni a presentar ...??????? Crec que serà una de les poques coses positives de la tardor, vull dir que no es torni a presentar com a conseller.
Gràcies per haver-te connectat al meu bloc.
Salut!
Tens més raó que un sant, Aureli.
Jo de moment faré córrer aquesta carta i les respostes.
Moltes gràcies.
Com m'alegro d'haver llegit les teves cartes! M'alegro de veure que encara som uns quants els que pensem com tú. Estic totalment d'acord i que bé que ho has expressat tot! com per a no entendre-ho! A mí també em preocupa aquesta actitud del Departament i també el pasivisme d'alguns companys meus que per desgràcia ja s'han cansat...crec que les teves paraules són el que cal, has descrit molt bé la realitat. Moltes i moltes gràcies per fer-ho. Potser aquells que parlaven del constructivisme fa poc hauríen de fer una reflexió en positiu i deixar-se de destruir la imatge del professorat i impulsar un ensenyament de qualitat que ja és hora i és el que volem per al nostre país on viuen els nostres fills.
Hola Aureli.
Primerament, moltes gràcies per publicar aquestes cartes. Crec que n'hauríem de fer més difusió. Jo per la meva part, com a docent públic, intentaré fer-ho.
M'agradaria que li mostressis tot el meu suport a l'Albert, l'autor de la carta. Certament ha expressat molt bé el sentiment generalitzat que molts docents compartim. La gestió del Sr.Maragall ha estat nefasta i absolutament tots els punts que toca l'Albert són reals.
Per més que el departament no vulgui admetre la desil.lusió i la frustració del professorat, causada en molt bona part per la mala gestió feta des dels despatxos, la realitat és una altra.
És trist treballar dins la funció pública com a docent i veure la gestió d'aquests últims anys.
I el que és més trist és que quan algú s'apropa a fer algun tipus de crítica constructiva per a poder millorar les coses, se'l treuen de sobre de qualsevol manera.
I.
Sento una vergonya aliena amb aquesta resposta de la Conselleria.
Heu vist la informació a la televisió del gran encert de l'1x1? Tots els alumnes amb un ordinador cada un/una, individualment, i mirant a la pissarra digital.
El que cal és un canvi metodològic! si no, mireu aquest enllaçhttp://www.youtube.com/watch?v=IJY-NIhdw_4&feature=player_embedded
Gràcies.
Gràcies a tots vosaltres per fer-ne difussió.
Salut!
HOla Montse,
Pel que jo sé, i segur que tu tens molta més informació que jo, aquest és un sentiment força generalitzat a Educació i el món que l'envolta. Sembla mentida que els polítics, que es poden considerar personal intel·ligent, actuïn d'aquesta manera. La única explicació possible és que ho fan de manera convençuda i aquest és el veritable problema que tenim: no els inútils, sinó les males persones.
Precisament crec que internet pot ser una molt bona eina per posar de manifest que la gent, en general, no som uns rucs que no es qüestionen res en aquesta vida.
He publica amb molt de gust la carta, a part de que és del tot excel·lent, expressa el malestar,jo crec, de la majoria de la comiunitat educativa, contraposa la desatrosa contesta del Departament.
Salut i gràcies per connectar-te al meu bloc.
(...)De totes les seves paraules i resumint en agradaria aclarir-li, respecte al projecte EDUCAT 1x1, que tan poc li ha agradat, que, d’ençà que vam engegar aquest Projecte (...)professors vers el Departament i a aquest conseller, us voldríem dir que només pel fet de repetir-les sense cap evidència fefaent, feu que esdevinguin encara menys certes i més buides de raons, sobretot si qui les llança és un servidor públic docent(...)
És beprofessors vers el Departament i a aquest conseller, us voldríem dir que només pel fet de repetir-les sense cap evidència fefaent, feu que esdevinguin encara menys certes i més buides de raons, sobretot si qui les llança és un servidor públic docent(...)
És bestial com poden respondre amb aquest to. Només això ja els desqualifica com a "servidors públics"...
Sense allargar-me, dir-te que estic d'acord amb el que dius.
L'any passat va ser el meu primer any com a professor fins ara treballava a la industria com a director i l'únic que veig és un conjunt de despropòsits i una falta de saber gestionar impressionant. A qualsevol que utilitzes el recursos d'aquesta manera seria acomiadat ràpidament a la empresa privada. També hem pregunto perquè un ordinador que no val 300 € es diu que val això. On estan els diners que falten? Potser el que fa les compres no en sap més.
Gràcies per la teva carta.
Sense allargar-me, dir-te que estic d'acord amb el que dius.
L'any passat va ser el meu primer any com a professor fins ara treballava a la industria com a director i l'únic que veig és un conjunt de despropòsits i una falta de saber gestionar impressionant. A qualsevol que utilitzes el recursos d'aquesta manera seria acomiadat ràpidament a la empresa privada. També hem pregunto perquè un ordinador que no val 300 € es diu que val això. On estan els diners que falten? Potser el que fa les compres no en sap més.
Gràcies per la teva carta.
Marc Gómez
No ho entenen ni ho entendran mai, l'únic consol que ens queda és que aquesta conselleria té els dies comptats. L'experiència de molts docents té molta més validesa que tot el que aquest senyor i companyia creuen que estan fent... Jo fa cinc anys que sóc docent i pateixo tots els nomenaments denigrants i sense cap mena de lògica als que ens sodmeten, on prevalen més els ordinadors (com dèieu) que el fet que algú pugui treballar més a prop de casa seva i dedicar-se a la seva família (que també en tenim, i alguns, encara molt menuda, com per poder-los deixar de la mà de déu)... Tinc un amic que fa 30 anys que és docent, ha estat director també, i un dia em deia amb tristesa que mai s'havia sentit tan maltractat per un conseller. Que havia parlat molts cops amb diferents personalitats de l'educació però que mai s'havia trobat amb algú tan prepotent que pretengués donar-li a algú amb moltíssima experiència a l'esquena lliçons d'educació (que ha donat mai classe, aquest senyor?? pregunto...)...
En fi, és molt desencoratjador tot plegat i tots sabem que necessitem un canvi radical... esperem que les coses millorin les properes eleccions, i si no ho fan, potser jo també deixaré la docència tot i que tothom que em coneix em diu que es nota que m'agrada aquesta feina...
Gràcies Aureli..
Anna
Hola,
Porto quatre anys a la pública i cada any pujo de nombre i tenc menys feina... Llegir aquesta carta em fa sentir que els substituts no estem sols, que no és una cosa que tan sols notem nosaltres sinó que els professionals que porten anys i que tenen una feina estable també ho veuen. La pena és la resposta: al senyor Maragall no li interessen les opinions constructives, tan sols fer negoci. Molt trist. Mentre, qui ho paga és l'alumnat. Bravo per les cartes i pel valor d'aquesta persona.
Moltes gràcies a l'Aureli i a tots vosaltres pels comentaris de suport que heu fet a les meves paraules. Vull pensar que alguna cosa estem movent per fer prendre consciència a tothom ( també als qui no són docents !) que l'educació a Catalunya no pot continuar així de cap de les maneres.
Una abraçada cordial i bona feina !
Albert Bayot
Crec, cincerament, que alguna cosa passa, i que la reacció del món de l'educació és importantísima en una democràcia per poder defensar una societat més justa.
Encantat de poder un petit granet de sorra. Encara que no ens coneixemen personalment, potser, en alguna ocasió coincidim, aleshores m'agradarà poder saludar-te personalment.
Gràcies Albert.
Necessitem un altre tipus de direcció política. UNa que escolti a tota la comunitat de docents, i que entengui quines són les necessitats de la nostra societat. EStic d'acord que un senyor que no sap que és l'Administració Pública ha apostat, desacaradament, per la privada, però això, per sí sol no seria dolent, si no s'hagués dedicat a destrossar l'educació pública a costa d'uns valors dificilmente comprensibles en un senyor que diu que és d'esquerres.
Gràcies a l'autor de la carta i a qui l'ha publicat. Comparteixo totalment la vostra opinió. Només en una cosa no estic d'acord amb l'autor de la carta: no crec que el Conseller mereixi tant el seu "respecte", tenint en compte com ens tracta a totes i a tots i tenint en compte el to amb què respon. Em sembla que és hora de parlar amb contundència a veure si deixen de tenir la sensació que ens poden continuar trepitjant. S'ho estan carregant tot, i la veritat és que no ho fan per desconeixement, sinó intencionadament. Saben molt bé com carregar-se l'educació pública i que això beneficiarà la privatització del sector.
Jo per desgràcia també em plantejo si podré resistir així fins la jubilació.
Sílvia Cano (Manresa)
No sé si m'equivoco o hi ha més gent aquí que hi veu així, però hauríem de movilitzar-nos ja! I per la vaga demanar la dimissió de Maragall amb un bon lletrer.
No sé si m'equivoco o hi ha més gent aquí que hi veu així, però hauríem de movilitzar-nos ja! I per la vaga demanar la dimissió de Maragall amb un bon lletrer.
Benvolguts Aureli i Albert,
No sóc docent, sóc informàtic però tinc alguns molts bons amics que són professors, i a banda de que la meva opinió del que veig i escolto del Conseller Maragall és dolenta, us puc dir que cap dels meus amics mestres el pot veure ni tan sols en pintura. CAP NI UN!. Si la meva opinió és dolenta, la d'ells és pèssima, és clar que és lògic i raonable tenint en compte que ells l'han d'aguantar directament.
Només em resta dir-vos que sou uns valents per fer i donar difusió a aquest escrit, i que a mi també em fa por el futur de l'educació en aquest país; tinc 36 anys i considero que he sortit menys preparat de l'escola que la generació dels nostres pares, i que els nens que avui estudien ho faran molt menys preparats que la meva generació, però no en dono pas la culpa als mestres, si no als desastres que, govern rera govern, s'han anat fent en el camp educatiu. Tots els ministres i consellers hi han volgut deixar la seva empremta amb algun tipus de reforma, i l'únic que han anat aconseguint és distorsionar el normal ordre de les coses que hauria d'haver seguit.
D'una vegada per totes, que el Conseller d'Educació (i el Ministre del govern espanyol, ja posats) sigui un mestre, i no un polític il·luminat amb ganes de passar a la història.
Salut!
Guillem
Gràcies Guillem,
Afortunadament en aquest país encara pots dir el que pensen amb llibertat, si més no, jo ho penso amb llibertat o sense ella. Estic d'acord amb tu que una política erràtica en educació és nefasta pel futur del país. Veig que les propostes de CiU tampoc no són gens encoratjadores, sempre fan culpables a qui no ho són: el professionals de l'educació. Crec que entre tots i totes podem canviar les coses.
Rep una cordial salutació.
Realment cada vegada més es fa palès que la mediocritat és la que trionfa.Jo sóc de primària i la meva escola és un viu reflex de la més gran manca de qualitat i criteri. Aquest conseller i la que el va precedir sembla que es van proposar des d'un principi enfonsar l'ensenyament de qualitat.
I el que és encara més preocupant és que el que ha de venir no sembla que sigui millor, tot i que és dificil pensar-ho. La realitat sempre supera la imaginació.
Salut!
Hola Albert, he llegit la teva carta i et felicito per la teva valentia en exposar els fets reals que es donen a l'ensenyament. Mentre la part tecnològica tingui prioritat sobre la humana, no hi pot haver una autèntica educació, tu ja ho saps.
Només podem anar posant el nostre granet de sorra i no defellir perquè l'educació pugui avançar cap a projectes més solidaris, cooperatius i humans.
salutacions.
L'única esperança que ens queda és que, en perdre les eleccions, aquest senyor es dediqui a una altra cosa. Si el proper conseller/a ho fa tan malament com l'Ernest, només voldrà ser mestre qui no pugui ser res més, i per no morir-se de gana. Però es morirà de fàstic. Per cert, a casa seva deuen estar tement que tingui temps lliure.
Moltes gràcies als dos, l'un per escriure el que tots/es pensem i l'altre per fer-ne difusió. Faré difusió de les cartes per Terres de l'Ebre. No es pot permetre que la nostra prefoessió i VOCACIÓ continui sagnant d'aquestes maneres a ulls de tothom.
Ànims a tothom!
Carme
Gracies: hi estic totalment d' acord. Fan falta moltes veus com aquesta.
Núria
He llegit la teva carta i la trobo molt encertada . M'ha sobtat, però no estranyat, la resposta del conseller i crec que és molt lamentable. Com tu dius, quan va als centres se segueix un protocol i pertant el que pugui extreure mai serà la realitat.
Jo també m'estimo l'educació i fa temps que veig que les coses no van per bon camí. També crec que em de posar el nostre gra de sorra per millorar el que puguem, des de la base, però ho tenim molt complicat sense un recolçament que considero imprescindible.
Gràcies per haver-te connectat amb meu bloc i per la teva sensibilitat.
Salut!
Com a mare d'un nen de 3 anys i educadora infantil, et dono les gràcies de tot cor; em fa por mirar el futur si les coses no canvíen de cara l'alumnat, les seves necessitats i els recursos, cada vegada menys de cara, no només el professorat, sinó tota la comunitat educativa.
L'educació és i ha de ser un dels pil·lars troncals d'un pais i, amb aquest conseller, no sé pas on anem...
Tens tota la raó. El que s'hauria de mimar es desprecia. Així anem en aquest país.
Gràcies per connectar-te al blcoc.
Salut!
He llegit la carta oberta, i la contestació, també sóc professora i el bombardeig burocràtic als docents és bastant farregós i repetitiu.
Però, respecte la contestació del Conseller, vull saber si ALGÚN PROFESSOR, COM A DOCENT O COM A PARE, HA COINCIDIT AMB EL CONSELLER DE VISITA AL SEU CENTRE I A PARLAT EFECTIVAMENT AMB ELL??? i si és així de què han parlat???
PERQUÈ ES CLAR, UNA COSA ÉS VISITAR UN CENTRE FORMALMENT COM A CONSELLER, I L'ALTRE COMUNICAR-SE AMB LES PERSONES QUE HI FORMEN PART.
GFR
Benvolguts,
Fa anys que sóc docent i sempre m'he fet els materials, perquè en algunes assignatures no em sembla que els llibres de text estiguin a l'alçada dels temps que corren. Els materials de 1x1 que jo he vist - de llengua catalana- continuen amb les mateixes metodologies de sempre. 1 x 1 no serà un canvi significatiu. Quina llàstima!
Em pregunto, a més, què fan els sindicats? Però aquest és un altre tema.
Benvolgut anònim,
Crec que els sindicats fan molt més del que sembla. Per posar-te un exemple, els salaris que es cobren en educació són fruit de les vagues de fa ja més de vint anys. La meva pregunta és la següent: creus que tenen poca feina o poca implicació amb un10% d'afiliació i un 90% no afiliats als quals també se'ls defensa. I una darrera qüestió: quanta gent no està afiliada però després rep allò que la minoria ha aconseguit (diguins afiliats/des a un sindicat) per a tothom?. Valgui la reflexio per la participació a la vaga general del 29 de setmebre.
Salut i gràcies per connectar-te al meu bloc.
Amic Aureli.
Des que he llegit la teva carta deixa'm dir-te amic. Treballo com a professor en la mateixa escola concertada des de fa 34 cursos. Tota la meva vida laboral.
Primer: Em pensava que a la pública éreu uns privilegiats i ara m'adono que no tant.
Segon: Imaginat en trenta-cinc cursos la de lleis, recomanacions pedagògiques, canvis administratius, etc. no hauran plogut. Com tu dious exactament vas de una gran il·lusió a un creixent desencís, per lo mateix per no entendre res del rumb que t'inposa la Conselleria. Per cert a la concertada no la deu visitar mai cap conseller perquè en tres dècades i mitja a la meva escola no l'ha visitada mai cap Conseller.
Tercer: Ja fa temps, i per no naufragar més en els corrents tempestuosos de les aigües educacionals del Riu Conselleria Catalana d'Educació, que l'equip força estable del centre ens dediquem a adaptar el devesall burocràtic que ens plou a les necessitats i a les realitats en que ens movem, sempre amb la màxima coherència possible i amb un afany incorruptible de intentar fer tot el servei possible a l'educació dels nostres alumnes.Per tant com tu dius ens importa la pedagogía i ens agrada mantenir un alt grau d'humanització a l'escola.
Ara, t'ho ben asseguro, els professors que formem un sol equip a secundària, ens sentim uns gerrillers apartats en els més profond dels boscos tropicals.
Signat:
Un professor que no té el coratge ni de dir els seu nom ni els del centre que representa, però que tot i intentar ser professional ja està en un alt grau de desencís.
Albert:
Des que he llegit la teva carta deixa'm dir-te amic. Treballo com a professor en la mateixa escola concertada des de fa 34 cursos. Tota la meva vida laboral.
Primer: Em pensava que a la pública éreu uns privilegiats i ara m'adono que no tant.
Segon: Imaginat en trenta-cinc cursos la de lleis, recomanacions pedagògiques, canvis administratius, etc. no hauran plogut. Com tu dius exactament vas de una gran il•lusió a un creixent desencís, per lo mateix per no entendre res del rumb que t’imposa la Conselleria. Per cert a la concertada no la deu visitar mai cap conseller perquè en tres dècades i mitja a la meva escola no n’he vist ni un.
Tercer: Ja fa temps, i per no naufragar més en els corrents tempestuosos de les aigües educacionals del Riu Conselleria Catalana d'Educació, que l'equip força estable del centre ens dediquem a adaptar el devessall burocràtic que ens plou a les necessitats i a les realitats en que ens movem, sempre amb la màxima coherència possible i amb un afany incorruptible de intentar fer tot el servei possible a l'educació dels nostres alumnes. Per tant com tu dius ens importa la pedagogia i ens agrada mantenir un alt grau d'humanització a l'escola.Ara, t'ho ben asseguro, els professors a secundària, ens sentim uns guerrillers apartats en els més profund dels boscos tropicals.
Signat:
Un professor que no té el coratge ni de dir els seu nom ni els del centre que representa i, que tot i intentar ser professional, ja està en un alt grau de desencís.
CHAPA por como piensas y por como lo expresas.ENHORABUENA!!!!!!!
...
Honorable Albert Bayot i Fuertes
... i PUNT!
Qué valiente!
Cuánto más leo tu carta, más me gustan tus palabras. Has recogido lo que todos pensamos... y no hacemos.
Bravo.
PD Si se recogieran firmas, apoyaría en lo que pudiera.
Ana Rueda
Bravo por la valentía de escribir al Honorable y exponerle con tanta claridad y respeto la situación.
Tu humildad evidencia su egoismo.
Cuánto más leo tu carta, más me gustan tus palabras.
Si se recogen firmas para apoyarte, tienes la mía.
Ana Rueda
Et felicito de tot cor per les teves dues cartes, Albert. Has recollit perfectament la nostra realitat i els nostres sentiments i li has donat una rèplica excel·lent al Conseller, que com sempre ha donat mostres de la seva llunyania i poca disposició al diàleg i a l'entesa.
Moltes gràcies, Albert!
M'ha agradat molt llegir aquestes cartes i m'han fet reflexionar profundament. M'han semblat un acte de valentia, de compromís i de saviesa. Tan de bo al País Valencià hi hagués una mica més d'aquest esperit crític que tanta falta fa en la societat actual i ens plantejarem adreçarnos al nostre conseller amb unes paraules tant elegants, assenyades i plenes de veritat com aquestes.
Una abraçada plena d'admiració. Endavant!
Molt bé la resposta del "servidor públic docent", perquè sóc un altre "servidor" però segons de qui, no podem admetre lliçons, molt ben dit! És sentit comú, són "servidors" però no tontos!!
Les educadores d’escoles bressol, malgrat ser el primer esglaó en l’educació, som les últimes considerades en tots els aspectes i la nostra veu no s’escolta ni de lluny. No tenim ni veu ni vot, però podem adreçar aquestes cartes als correus d’altres docents, siguin del nivell que siguin; tal i com deia el Sr. Albert Bayot Fuetes, amb l’ànim de reflexionar.
Gràcies Aureli per dir de forma tan clara el que molts pensem des de fa molt temps i no hauríem sabut expressar de forma tant educada.
Carlos García
A tu per llegir-lo i connectar-te al meu bloc.
Gràcies!
Totalment d'acord.
Els mestres estem cada cop més plens de feina burocràtica que ens impedeix preparar bé la veritablement important, la feina d'aula.
En el moment de reducció d'horari lectiu a primària ens van anar donant més feina burocràtica (nou currículum-noves programacions, cursos de formació i reunions en hores lectives sense posar substituts, reunions de coordinació interetapes que donen més feina extra...).
Quan jo vaig començar a treballar farà 15 anys, es feien alguns cursos de formació intensius, concentrats en una setmana o quinze dies, en horari lectiu i posaven un mestre substitut al centre.
Amb la implantació de la sisena hora a primària s'ha dificultat l'organització del centre. Abans tothom estàvem al centre les mateixes hores i sempre teníem mestres acompanyants per sortides o per organitzar les festes escolars.
També ha afectat a les reunions docents, que abans eren més flexibles en tenir tots el mateix horari de permanència. El fet de que els mestres de primària lliurin unes hores a la setmana i tinguin hores d'exclusiva en hores lectives ha creat desigualtats amb el professorat d'EI
Amb la reducció d'hores d'assignació per mestres que completen les reduccions de jornada, s'han reduït hores lectives.
L'augment d'hores era molt necessari. En primer lloc per poder coordinar els dos professionals que interactuen en el mateix grup i en segon lloc per la duplicitat d'hores d'esclusiva que es obligat realitzar (els dos docents han d'assistir a les reunions de claustre i seria convenient que també a les de cicle). També ha perjudicat la convivència d'unes hores dels dos tutors a l'aula, molt important per establir les mateixes maneres de fer i de treballar i no afectar als alumnes.
I no m'estenc més. Et felicito per la valentia d'haver escrit la carta.
Oblidava el creixent nombre d ematrícula viva. Quan es fan les proves de competències bàsiques, s'hauria de tenir en compte l'alumnat que ha cursat els seus estudis al centre un mínim de cinc anys per donar resultats de centre. A més a més, el creixent nombre de matrícula d'alumnat immigrant (que el departament anomena alumnat català pel fet que han nascut aquí)amb les dificultats que comporta per adaptar-los les feines, per que portin el material i/o els llibres i la dificultat de comunicació amb les famílies afegint-ne la desaparició d'aules d'acollida o l' inexistent suport a EI i CI.
Es parla molt d'atenció a la diversitat i d'escola inclusiva per`amb la reducció de dotació docent i econòmica és impossible fer front a la situació actual de les escoles.
Jo voto pels desdoblaments, per la reducció de ràtios, per l'atenció personalitzada, per l'augment de personal docent. Una utopia? Els nens i nenes d'avui, seraan els adults del futur. No val la pena invertir en ells?
Publica un comentari a l'entrada