ull de verècula

Els controladors aeris i la pràctica governamental. Algunes reflexions sobre els drets laborals.-

Aquestes darreres hores he seguit amb expectació, també amb preocupació, com s’anaven resolent els esdeveniments provocats per la vaga encoberta dels controladors aeris. No conec a cap d’aquest treballadors d’elit, però sí que conec els seus mètodes de treball. No els vull defensar, en absolut, perquè crec que amb la que està caient el millor que podien haver fet era passar el màxim de desapercebuts possible i que ningú no es fixés en ells, però mal assessorats pel seu sindicat groc (aquell que només defensa els interessos d’una sola professió encara que això suposi, com sol passar, que per aconseguir els seus beneficis ensorrin els drets dels altres) van decidir agafar una baixa, és a dir, un motiu que amb la llei a la mà pot provocar l’acomiadament per causes objectives, com també ho permet la no assistència sense causa justificada o la negativa a treballar amb normalitat o la pràctica de la baixa productivitat realitzada conscientment.
Em preocupa doncs l’actitud del Govern espanyol. L’argument no pot ser el dels seus exagerats sous i “privilegis” laborals, això està recollit, en agradi o no, en un conveni col·lectiu. A més a més, el Govern no pot, no té potestat, encara que estigui el màxim responsable del Poder Judicial espanyol, a regular matèries regulades en la negociació col·lectiva i menys decretar que el crèdit horari (regulat a l’Estatut dels Treballadors i la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (totes dues orgàniques)) no computa com a hores efectives de treball, aquestes dues normes ho expliciten precisament d’aquesta manera. I per què dic tot això?. Mireu, si això continués passant, quan els “maleteros” dels aeroports reivindiquin els seus drets i facin una vaga legal i aturin els aeroports, també es decretarà un estat d’emergència?. Això és molt perillos. I com a conseqüències d’aquesta actitud antisindical del Govern, a partir d’ara, el crèdit horari ja no serà considerat temps de treball efectiu?. Això, ho sento molt, és un pas molt perillós contra la democràcia d’un país.
Qui llegeixi això, potser pensarà en com s’ha resoldre, sinó, aquest conflicte. Des del meu punt de vista és relativament senzill: aplicant la llei labora, no la llei del Govern. Si hom no va a treballar ja sap a què atenir-se, o no és això el què passa amb la resta de treballadors i treballadores en aquest país. Però comparar-nos amb Guatemala, la República Dominicana o els EEUU em sembla del tot esgarrifós i un insult a la intel·ligència. Però és així, és un advertiment a la regulació laboral que desagradi als poderosos.