dimarts, 29 de març del 2011

La bata (o l'uniforme) és un element de cohesió social?

La proposta de la consellera d’Educació (perdó), d’Ensenyament, Irene Rigau -perquè ja se sap allò de que “la lletra amb sang entra”- d’obrir un fals debat sobre les bates escolars per la seva presumpta preocupació per les obsessives manies de la canalla per veure amb quin modelet han de posar-se per anar a l’escola és, com a mínim, una notícia “mofa”. No sé si la consellera té fills en edat escolar, en tot cas, suposo jo, no crec que els hagi “enviat” a l’escola pública, on la miscel·lània del vestir distorsiona les mesures elementals de l’ordre i s’allunya dels paràmetres de les escoles uniformals que recorden a altres temps. Pot ser que la “pijeria” converteixi en un problema el tema de com i què posar-se abans de sortir al carrer. És clar que és una qüestió d’educació, però d’educació familiar. Però retornant al tema que encapçala aquest petit comentari, és la bata un element de cohesió social com afirma la consellera?. Ho dubto molt. Dubto molt que la diferència social entre els alumnes estigui en funció de la roba que dugi l’alumnat. Si aquesta és una estratègia per motivar la indústria tèxtil, ho desconec (potser, en tot cas, la petita industria tèxtil), però l’educació en el nostre país té seriosos problemes que van molt més lluny que la simple estipulació d’un fals debat al voltant de l’ús de la bata (que de fet ja existeix per una qüestió purament pràctica: evitar que la mainada més petita s’embruti. Després, els més grandets, ja no la duen, i creieu-me, la bata és un estri completament inservible. Si amb la bata es volen evitar faldilles massa curtes, el morbo d’una bata pot ser espectacular (i si no que li preguntin als capellans! –disculpeu la broma-), si es vol uniformar en un món on la barreja és la norma, sembla com si el sistema anés en contra de la realitat (potser és això?). La bata no potser un tema de debat amb les retallades que s’estan fent en els serveis públic, i també en l’eduació.