Que boniques que són les eleccions municipals.- És una llàstima que la llei electoral no permeti fer inauguracions fins el dia mateix de la votació. Mai es veuen els pobles i ciutats tan engalanats, nets, polits, plens de personalitats i de canapès, de disbauxa i tisores talla cintes. Tot i que estem en temps de retallades, sembla que als polítics també els agrada tallar de tot (tallar el bacallà, tallar la cinta d’inauguració d’un bé públic, tallar els salaris dels empleats i empleades públics dels ajuntaments, tallar la partida de cultura, de serveis socials, en fi, tot això d’usar la tisora per tallar tot el que se li posi a un o una polític per davant pot arribar a ser contagiós, i no importa el color polític, tallar és tallar, i és com menjar patates fregides, no és pot menjar només una de sola, tallar té aquests inconvenients, mai et conformes a tallar una sola cosa). Però tot i així, és meravellós veure les cohorts que acompanyen als polítics fets uns “pimpollus”, les salutacions formals, les abraçades, les mans, allò del tu a tu per uns moments que tan agrada del nostre caràcter llatí, i una cosa molt divertida, els cops de colze per sortir a la foto, encara que sigui al costat del teu contrincant polític. Les campanyes electorals són memorables, interessantíssimes per veure com, de campanya a campanya, els partits més erràtics canvien de persones intentant així grapejar uns quants vots més, o comparar el pes de la responsabilitat en relació al volum i les canes (si han sortit) i les dimensions de les personalitats fotografiades. En fi. M’encanten les campanyes electorals. Llàstima que no siguin cada dos anys, per exemple, així mantindríem els poble i ciutats una mica més a l’abast dels polítics que (a excepció dels pobles petits) només es deixen veure un cop cada quatre anys i sort que hi ha de la televisió. Visca les eleccions polítiques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada