ull de verècula

Bildu i la Caputxeta Vermella

La decisió perquè Bildu es pugui presentar a les eleccions municipals al País Basc em sembla una decisió encertada. La llibertat, en democràcia, també s’ha de poder expressar sota unes sigles polítiques que respectin les lleis del joc democràtic. Hom pot estar d’acord amb els seus ideals o no, com es diu vulgarment, el poble decidirà (no entraré a discutir sobre el concepte de poble). En tot cas, crec que aquesta força política havia de recuperar el seu espai i deixar que la gent s’expressi lliurement sota l’aixopluc de la legalitat i la dialèctica política. El primer pensament que se’m va venir al cap era una mica com el d’en Mourinho, però sense l’experiència de les targetes vermelles. Per què?, per què ens costa tant deixar que la gent opini amb llibertat?. La segona que no els deixarien presentar-se a les eleccions i la que la conseqüència immediata seria l’enrariment polític; la tercera, que un cop presentats arrasarien en les eleccions (haig de dir que en les meves prediccions polítiques no sóc gaire mesiànic –no de Messi, sinó que no acostumo a encertar perquè sempre em pot més el cor que la raó).
Molt em sembla que veurem de manera diferent les eleccions al País Basc que a la resta del territori espanyol. Avui he començat a veure els espais electorals i la veritat és que segueixen sent tan desconcertant, per no dir avorrits, com sempre i , a sobre, les enquestes que es van publicant em fan venir mal d’estomac. Però suposo que hi ha gent que ho té pitjor que jo alhora d’anar a votar a les municipals.
Doncs bé, ara que la Caputxeta sembla que ja pot anar pel bosc sense por a que el llop se l mengi, a mi em fa l’efecte que la Caputxeta no podrà anar més lluny del que ens té acostumats i que la cistella que du sota el braç ja no està plena de bons menjars, sinó de les escorrialles que ningú no vol, i això, em temo, és el que ens donaran després de les eleccions: misèria i falses paraules.
Visca la llibertat d’opinió i visca la democràcia!