Sense notícies d’Islàndia (i no té a veure amb el volcà).-Una de les proves més evident de la manipulació que practiquen els mitjans de comunicació és, sens dubte, el tractament informatiu que s’està fent sobre Islàndia.
El poble islandès ha fet dimitir al seu govern, qui ens ha informat?. També han nacionalitzat els bancs que els han dut a la ruïna, qui ho sabia?, també van decidir no pagar el deute que aquests bancs han generat amb Gran Bretanya i Holanda, causada principalment per la seva mala gestió financera, d’això s’ha sentit parlar, però en sentit negatiu, ningú no ens ha explicat els per quès. I ara, s’ha constituït una assemblea popular per a modificar la constitució d’aquest país, qui ho sabia?.
Els mitjans de comunicació ens amaguen allò que els interessa. A més a més, tot això ho han aconseguit pacíficament en els darrers dos anys. És o no una indubtable manipulació dels medis de comunicació haver-nos-ho amagat?
Què passaria si això passés també a la resta d’Europa?. Potser sigui aquest el motiu pel quan ens ho han amagat.
Aquesta és la història amagada d’Islàndia durant aquests darrers anys:
El 2008 es nacionalitzen els principals bancs del país. La conseqüència immediata va ser la caiguda de la seva moneda i la borsa suspèn la seva activitat. El país es troba en fallida.
El 2009 creixen les protestes ciutadanes davant del seu Parlament i aconsegueixen convocar eleccions anticipades. Això provocà la dimissió del primer ministre i de tot el seu govern. La pèssima situació econòmica continua.
Es redacta una llei que proposa el pagament del deute a Gran Bretanya i Holanda per una quantitat que suma més de 3.500 milions d’euros, que pagarien tots els finlandesos durant els propers 15 anys, a un interès del 5,5%.
Davant d’aquests situació, la ciutadania surt al carrer i demana que aquesta llei sigui sotmesa a referèndum.
Al gener de 2010, el nou president del país en nega a ratificar-la i anuncia una consulta popular, que es va celebrar el mes de març de 2010. El NO va guanyar per un 93% dels vots.
A partir d’aquí, el Govern obre una investigació per a conèixer qui té les responsabilitats davant la crisi i comencen les detencions de banquers i alts executius. A conseqüència de les detencions, els banquers i persones implicades abandonen el país, fugint de l’acció de la justícia, i la Interpol dicta una ordre de cerca i captura contra ells.
En aquest context, s’elegeix una assemblea constituent per a redactar una nova constitució, que substitueixi l’actual i s’inspiren en la constitució danesa, aportant totes les lliçons apreses amb la crisis econòmica i financera del país. S’escull una assemblea de 25 ciutadans, entre 522 que s’havien presentat, tots sense cap afiliació política, i amb la única condició de ser major d’edat i haver aconseguit l’aval o recolzament de 30 persones.
L’Assemblea constituent va començar els seus treball el febrer de 2011 i quan acabi, presentarà un projecte de Carta Magna a partir de les recomanacions i propostes consensuades amb les diferents assemblees que es celebraran per tot el país. El text definitiu haurà de ser aprovat pel Parlament que es constituirà en les properes eleccions legislatives.
Aquesta és la història que tan bé ens han amagat els mitjans de comunicació. Per què ningú no ens ha informat?, per què no ha estat motiu de debat en les múltiples tertúlies del nostre país?, per què la televisió pública no ha informat?.
És evident de que quan el poble s’organitza, les coses poden canviar. Fes arribar aquesta informació a tots els teus coneguts i conegudes. Junts podem aconseguir un món millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada