La pobresa ideològica de Joan Rosell, president de la CEOE
El president de la patronal espanyola acaba de donar la seva recepta particular per sortir de la crisi: persecució de l’aturat viciós (aquell que s’apunta a l’atur perquè és un capritxós), reducció del personal funcionari (perquè es pensen que el lloc de treball que ocupen es seu i només seu –es veu que en Rosell ha tingut algun “percance” amb l’Administració), fer que els alumnes universitaris estudiïn més (així els estudiants que treballen i van a la universitat puguin triar entre una i altra cosa) i una sèries de propostes provinents i sabudes des de la seva invenció (allà pel Pleistocè). Si s’hagués preocupat una mica més d’avançar en el temps no s’hagués deixat altres col·lectius, com ara per exemple: la persecució del frau fiscal per part dels empresaris (ella mateix té un bon exemple amb qui va succeir fa pocs mesos); el fet de que la majoria dels empresaris justifiquen ingressos inferiors a 6000 euros quan tracten amb Hisenda; que els empresaris tiren de la visa per pagar factures que res tenen a veure amb la seva empresa (dinars, sopars, benzina, regalets, etc.); que els qui tenen diners en paradisos fiscals o els que juguen a borsa i paguen un miserable percentatge a Hisenda pels seus beneficis ..... ai! i quin llarg, llarguíssim etcètera.
Fora més assenyat que aquest senyor acabat d’impregnar del missatge més ranci de les espanyes profundes i adinerades, estigués governant als seus afamats patrons des de dins i sense ficar-se allà on no li demanen (no sé si està fent punts perquè el PP el faci ministre d’Economia o d’Administracions Públiques (les que quedin)).
Valdria dir que allò què hom es pensa és que els altres són de la seva condició, això deu ser el què li passa a aquest senyor.
Amb una patronal cavernícola, crescuda pels aborígens que diuen que ens vindran a governar, ben guarnida pels mitjans de comunicació, potser caldrà començar a pensar en com fem per donar-li la volta a tot això i deixar-nos de tonteries i estratègies polítiques estúpides que no ens duen a enlloc. Cal espavilar-se, i ja!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada