El 15-M i les properes eleccions generals.-
El 15-M és, o potser ho sigui, el reflex de la nostra societat. Millor dit, un reflex. Una societat que sent el desig de canviar, que vol canviar, però que no sap ni quan ni com. No troba el seu lloc per poder partir cap algun destí. És o potser sigui, el crit inconscient de qui desperta sense saber qui és. Immadur, il·lògic i irracional. Quelcom que creix com l’escuma i que com l’escuma desapareix.
Esperem que no sigui així, però mentre que el moviment divaga, reivindica, nega, critica els altres, aquells qui són criticats i pujats a la tarima dels acusats, a vegades sense gaires fines distincions, segueixen en el seu camí i decideixen, com sempre. I decideixen també per ells, per les vides de les persones que integren el 15-M i pels qui no, encara que diguin que el capitalisme no els hi va, que no va amb ells, que passen d’ell, però viuen ell, les seves vides es regeixen per ell i el pateixen tots els dies de la seva vida.
Fer un endavant, un pas més, és del tot necessari, quedar-nos amb la indignació i no fer res més, té poc valor, poc sentit i està condemnat a l'oblit i a la decepció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada