dilluns, 24 d’octubre del 2011

K de calumnia.-

La calumnia té el do de romandre inalterable, mutar-se com a cosa feta durant un temps indeterminat. Un cop llençada ja no desapareix, hi és i no pot alterar-se ni desaparèixer. LA defensa contra la calumnia només pot ser amb la veritat i amb la demostració de que allò dit és fals i per tant una calumnia.

És cert que hi ha professionals de la calumnia. Els trobem dia rere dia. Polítics, periodistes, tertulians amateurs i de professió, etc., però també hi són a la vida quotidiana dels cafès, al costat nostre, a vegades són membres propers o mers coneguts, però sí, en el nostre país la calumnia està ben arrelada. N’he sentit entre la gent de dretes i també entre la gent d’esquerres, al carrer i a tot arreu. Com vosaltres, suposo. Ara bé, quan no et pots defensar, aleshores la calumnia es converteix en una veritat aparent, no contrastada, però creguda que limita la teva capacitat d’acció i fa que la realitat sigui una fal·làcia, una mena de “màtrix” casolà. Quan la calumnia sobreviu, la democràcia està en perill.