És possible tenir empresaris decents en aquest
país?
Algú pot pensar que és un títol arriscat i,
fins i tot, agressiu, però la reforma laboral que ha pactat el PP amb CiU és un
senyal inequívoc de que la nostra societat empresarial té un problema endèmic:
la malaltia de la nul·la visió de futur.
Estic convençut que els empresaris
intel·ligents i decents d’aquest país, que los háilos, no han vist amb bons
ulls la majoria de les propostes plantejades a la demolició del mercat laboral
promoguda pel govern estatal i la part més fosca de la caverna empresarial
espanyola i catalana. Molts són conscients que el capital no pot estar en mans
de les grans fortunes, perquè això fa perdre competitivitat a les mitjanes i
petites empreses; que un mercat laboral amb un enorme exèrcit de persones
aturades no ajuda a millorar la productivitat, al contrari, els baixos salaris
i la desregulació, malgrat la por a perdre el lloc de treball, surt molt cara a
mig i llarg termini: conflictivitat social, pèrdua de confiança empresarial,
desencís entre els treballadors i treballadores, flux continu de talents a d’altres
països, desmotivació general, competitivitat extrema que només porta a la
il·legalitat i al frau, en totes les seves vessants possibles. Una societat
malalta com la nostra, no es pot permetre el luxe de vendre els seus actius al
millor postor. No pot desmantellar els serveis públics ni el futur dels joves,
perquè això et porta a la ruïna econòmica i als empresaris honestos no crec que
els pugui interessar un futur on les seves empreses, per manca de consum
intern, estaran obligats a tancar-les. Tot per una descomunal avarícia dels
poders financers beneïts pel poder polític.
La vaga convocada pel 29 de Març pot
representar un moment d’inflexió important. Sé que hi ha empresaris que passen
vergonya quan fan algunes entrevistes de personal. S’avergonyen d’un país on la
corrupció sembla ser el més normal del món; d’un país on ningú no aposta per la
transparència; un país on la burocràcia fa tancar empreses; un país on les
lleis només serveixen per alguns, però que amb un bon advocat moltes coses
poden solucionar-se en relació amb la justícia.
Qui es fregui les mans amb aquesta reforma
està signant l’adveniment de la pobresa, la pròpia i la dels altres. Aquesta
manca de visió és fruit del tipus d’empresari que tenim, més propis d’un país
tercermundista, si és que no ho som, que d’un país moderns que viu en
democràcia.
El proper 29-M aquest país es juga molt, per
això els empresaris responsables també tenen la oportunitat de demostrar al
poder polític que no val qualsevol cosa, i que l’ètica, també l’empresarial, ha
de prevaldre per sobre de les normes imposades per uns quants visionaris
cavernícoles que de tant estar davant del sol s’han quedat enlluernats pel seu
propi passat convertit en present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada