PPfònica versus Red ppelèctrica
Que
les grans empreses espanyoles acabin per col·locar en els seus òrgans (que
cadascú faci la interpretació que vulgui), a destacats membres polítics com a
premi o menció honorífica pels seus serveis a la causa comuna (també que s’entengui
com es vulgui) és quelcom normal en el nostre país. És igual que sigui un banc,
una caixa (si és que queden), una empresa dedicada al gas, a l’electricitat o
les tecnologies de la informació. Aviat no quedaran llocs de treball per a “pudents”
normals (es pot canviar la “u” per una “o”), perquè estaran tots plens d’ex
alts càrrecs de les administracions o amics, mullers, cunyats i altres faunes
humanes. Sembla que tenir un bon endoll és indispensable per poder consumar els
anys en la vida de la política i acabar amb una bona jubilació (ja se sap que
això de jubilar-se en l’administració pública està mal vist, entre altres coses
perquè no et queda gaire com a pensió, sobretot si estàs acostumat a salaris
paranormals (també es pot fer la lectura que convingui).
Necessitem
una llei de transparència, perquè sinó com li explicarem als nostres fills que
aquest no és un país de corruptes i corrupteles, molt igual al que passava a
finals del segle XIX i principis del XX, molt igual al què ha passat sempre,
molt trist, molt fariseu i molt cínic.
Si
els col·lectius connectats al poder acaben en aquestes empreses espanyoles, la
pregunta òbvia és preguntar-se per què?. La resposta tothom la coneix, és també
una obvietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada