Atès que el mot “mercenari” té connotacions
negatives, faré una nova definició del
terme en relació als professionals dels arxius que presten els seus serveis com
a autònoms : Un mercenari -arxiver és
una persona, home o dona, que lluita per
mantenir la seva vàlua professional i la professió que realment estima, que no
és una altra que fer d’arxiver-gestor documental. Treballa, això sí, per un
salari, normalment quasi irrisori, a diferència dels companys assalariats (que amb
més o menys fortuna que ells, com a mínim tenen uns ingressos garantits durant
un temps concret), la única vinculació que manté amb l’organització que el
contracta és la seva reputació com a professional, i és per aquesta i per la
seva estimada professió per les quals lluita. A l’igual que a la guerra, els
mercenaris-arxivers no formen part de
l’organització que els contracta, sinó que la seva presència està justificada
per a dur a terme una determinada tasca
per un temps limitat.
El mercenari-arxiver ha d’avançar de la seva
escassa guardiola els diners que li demana l’Estat per satisfer l’impost de valor afegit (IVA), esperant que aquell qui paga, ho faci el més aviat
possible, a poder ser en menys de 30 dies (cosa poc probable, per cert). I després ha
de procurar trobar una altra guerra on prestar els seus serveis com a
mercenari dels arxius, amb l’esperança, o no, de que potser algun dia trobarà
un lloc on descansar, deixar la motxilla carregada de les pedres de persona
assalariada per compte propi, i passar a ser una persona professional d’àmplia
experiència treballant com a un assalariat de debò en un arxiu.
Al mercenari-arxiver no li sol agradar la
precarietat del món on viu, ni valora, tant com pot semblar, la seva presumpta
llibertat. Ho deixaria tot, menys la seva professió, per un lloc estable on
pogués desenvolupar els seus coneixements i ser feliç, com un servidor al
servei de la ciutadania.
El mercenari-arxiver és company i amic dels
seus companys, mercenaris o no, i presta els seus serveis amb diligència,
efectivitat i compromís.
Per aquesta raó no anomeneu mai a un arxiver
autònom com a mercenari, perquè exerceixen la seva professió allà on poden i
com petits quixots se les tenen amb molins, sovint invisibles, que tots
vosaltres ja coneixeu.
Cap arxiu sense arxiver, cap arxiver sense
arxiu. Feliç 2017!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada