Quan Hobbes i Maquiavel s'alien (3a. part i última)En ocasions el concepte de bondat, fins i tot "la bona educació", es confonen amb el de debilitat. La bondat, però, és la fortalesa que té qui sap controlar el seu caràcter, les seves passions -fins i tot les baixes- i fa possible acostar-se a una mansetud. Diuen que la bondat és una inclinació natural per fer el bé, jo crec que és fruit d'una profunda reflexió personal que porta a algunes persones a cultivar-la després d'haver arribat a la conclusió de la bondat de les seves oportunitats.
De la bondat també s'ha dit que és una virtut. No m'interessa. La bondat no es deté a analitzar les causes, sinó que intenta comprendre les circumstàncies sense esperar justificacions ni explicacions, i procurant sempre una reacció que conduexi a una "veritat" (concepte del qual ja n'he parlat). La bondat també pot tenir tendències "suïcides" (en el sentit d'una destrucció parcial) en buscar allò que és bo dels altres sense desestimar la visió del que és pitjor, la qual cosa relega a un segon pla. En aquest estat s'acosta molt a la ingenuïtat. Però ser bondadós tampoc no té res a veure amb ser "tou" i condescendent amb les injustícies o indiferent, al contrari, s'és enèrgic i exigent i no es respon ni a insults, crítiques destructives o al despreci davant de qui volen tractar-lo així.
La manca de bondat és conseqüència de l'egoïsme, de la mesquindat i de l'absència de valors positius, també de la ignorància, la inseguretat en un mateix i la por. Qui li manca bondat se sent més segur cultivant la desconfiança, el rencor i la divisió. S'atura a intentar anul·lar als seus adversaris i s'acosta a qui preveu poder treure profit.
D'aquestes 3 petites lectures pseudofilosòfiques en treuria algunes reflexions:
1) Qui ens legitima per actuar?
2) Quina és la nostra responsabilitat en un afer?
3) Creiem en els projectes col·lectius, oberts, plurals i integradors o només és literatura?
4) Quina és la nostra voluntat per fer?
5) Quin són els nostres vertaders valors?
6) Fins on arriba la nostra "independència" i "llibertat"?
7) La democràcia i l'ètica dels objectius és inseparable de la democràcia i l'ètica dels mitjans?
8) Es pot construir solidaritat i coorperació sense començar pels qui tenim més propers?
9) Quina és la nostra capacitat per desenvolupar els nostres compromisos?
10) Què hem fet per arribar a on som?
Fins aquí les meves minúscules reflexions sobre la naturalesa humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada