ull de verècula

El polvorí del Marroc

No sóc partidari de fes cas a tot el que s’escriu, però en aquest cas vull fer ressò d’un article publicat a Le Monde Diplomatique (núm. 155) aquest mateix setembre i signat per l’Ignaci Ramonet i que m’ha facilitat un bon amic del sindicat.

En ell descriu la situació d’una jove estudiant universitària de 20 anys d’edat que ha estat arrestada, torturada i humiliada per la policia per haver participat en una marxa de protesta contra el règim dictatorial del Marroc. Va ser arrestada amb divuit companys més i traslladada a una famosa, per sinistra, comissaria..
Segons la informació de l’articulista, Zhara Budkur, la noia estudiant ha estat obligada a romandre despullada, durant dies, davant dels seus companys mentre tenia la menstruació. En aquests moments es troba en vaga de fam, com alguns dels seus companys, i es troba en estat de coma.

Aquesta és una d’aquelles situacions en que els mitjans de comunicació, no sé per quins interessos, simplement calla, no li interessa, i no sé mai per què.

Es denuncia també la pràctica per part de la policia marroquí, molt ben narrada per cert en una obra titulada “Mort accidental d’un anarquista” i ambientada en l’època franquista, de llençar pel forat de l’escala, en aquest cas des d’un tercer pis, al jove Abdelkebir El Habi que es troba en cadira de rodes amb una fractura vertebral.

Hi ha també 18 estudiants en vaga de fam ingressats a la presó de Bulharez des del dia 11 de juny, alguns dels quals no poden estar-se drets, pel seu estat de feblesa extrema, alguns tenen vòmits de sang, alguns s’estan quedant cecs i fins i tot n’hi ha en estat de coma, els quals han hagut de ser hospitalitzats.

Els familiars dels estudiants empresonats han estat declarats en rebel·lió i alguns d’ells han estat apallissats.

Això, amics meus, està passant al costat de casa nostra, només a 14 km de les nostres fronteres i amb el silenci de les nostres autoritats.

Fa més d’un any que al Marroc es viu un esclat generalitzat de protestes socials contra la carestia de la vida, contra els abusos governamentals, insurreccions campesines, etc.
El dia 7 de juny d’aquest any una pacífica manifestació contra l’atur en la ciutat de Sidi Ifni va ser tan brutalment reprimida que la ciutat es va convertir en un vertader camp de batalla, amb barricades, edificis cremats, etc.

És cert que s’ha obert una comissió parlamentària, però sembla ser més una estratègia per cobrir amb un vel el que està succeint que per trobar les causes reals dels conflictes i posar-ne solucions.

Aquesta és la situació del nostre país veí, però sembla que les potents economies i democràcies europees fan com van fer quan a Espanya teníem a Franco com a inquisidor.