dilluns, 1 de setembre del 2008

No és cap comiat, és una salutació després de les vacances d’estiu

Ara fa dies que no he penjat res al meu bloc i l’he deixat una mica abandonat (el racó de lectura no, que per això han estat vacances!). No hi ha res com començar a demanar disculpes a qui s’hagi connectat i ha trobat el mateix comentari. Escriure pels altres sempre és una aventura, perquè tu vas dient coses i esperes que els altres t’entenguin, o com a mínim que els obris noves curiositats, o simplement que els distreguis.
Aquest dies m’he anant trobant gent (amics i coneguts) que m’han preguntat que per què volia deixar de ser secretari general i sobretot què faria després. A tothom li he dit el mateix: el càrrecs són sempre momentanis i cal saber deixar-los amb la mateixa normalitat com els has agafat. La gent hem de començar a entendre com a fet normal que les persones normals prenguin decisions normals. La llàstima és que moltes vegades es confongui sindicalisme amb política. El sindicalisme té molt a veure amb la política, però un sindicat no és un partit polític. I sort que és així, perquè nosaltres representem a tots els treballadors i treballadores que, des d’una visió general i democràtica sobre la igualtat, la equitat, el progressisme social, treballem per una societat més justa i per què no, per aconseguir una vida millor, útil i plena. Amb això no vull dir que la política no sigui una activitat (que no professió!) lloable, com fer de sindicalista.
Pel que fa a la segona qüestió: què faré a partir del mes de novembre quan celebrem el nostre Congrés i deixi la secretaria general?. Aquest és un espai que entra en l’esfera íntima i personal i que està en vies de decisió. Però que ningú no es preocupi. Els i les sindicalistes ens devem a la pràctica del dia a dia i a un altruisme demostrable i difícil d’explicar en poques paraules. Des del meu punt de vista personal els sindicalistes hem de ser molt humils i honestos en allò què fem, hem de ser conseqüents i sobretot coherents amb allò que diem, pensem i després fem. Em sento més que satisfet amb la feina feta!.
Del que ha anat sortint en els diaris locals, als quals els agraeixo el respecte que m’han demostrat, m’agradaria explicar alguna cosa que crec que heu de saber, sobretot aquells i aquelles afiliades a les comissions obreres de les comarques gironines, si és que esteu interessats i interessades.
El primer que m’agradaria dir-vos és ben senzill: gràcies. Gràcies per haver-me donat l’oportunitat de representar-vos. Ho he fet, i encara ho faig, amb orgull, il·lusió i responsabilitat.. És, certament, com he dit en vàries ocasions, un vertader privilegi estar al capdavant del nostre sindicat i una gran responsabilitat també la d’haver de representar-vos a tots i totes vosaltres. Em sento molt satisfet i orgullós.
En segon lloc explicar-vos per què he pres aquesta decisió, aquesta de no tornar-me a presentar com a secretari general a les comarques gironines per un segon mandat. No em sento cansat, ni desanimat, ni res d’això, crec que és el moment de fer un tomb. És necessari canviar algunes coses importants i fer-les d’una altra manera. Canviar les formes de treball és important; aprofundir en el treball en equip també; evitar les capelletes és indispensable; saber delegar amb convicció, sinceritat i confiança, entre altres coses per salut mental, ens fa ser més eficients; mostrar un caràcter dialogant i no tancat i ser tolerant, és necessari per dirigir qualsevol organització, és més que una simple qüestió de principis, és ser lleial al nostre projecte, a la nostra afiliació i al nostre Sindicat; ser tenaç en les conviccions, però flexible alhora de prendre decisions, ens fa més forts i justos; ser austers amb els diners dels altres (dels afiliats i afiliades) és una obligació; ser coresponsable de la feina dels altres forma part de la feina; ser discret i fins i tot amable, no és un signe de feblesa, al contrari; saber escoltar i atendre amb respecte a les persones és una qüestió de dignitat i totes aquestes coses són del tot insuficients si no s’acompanyen d’un equip de treball adequat, respectuós, honest i treballador. Crec que tot el que el podia fer durant el meu mandat amb les persones que tenim en aquest moments a la nostra organització ja ho he fet, per tant, considero que és bo, pel bé del nostre Sindicat, que ara n’agafi el relleu una altra persona que comparteixi els valors de l’honestedat, el gust per la feina ben feta, l’equilibri entre la tolerància i la coherència de la nostra trajectòria sindical, la insubmissió a les injustícies socials, la fortalesa en la negociació, que practiqui la convicció i la persuasió, la màxima lleialtat al nostre projecte, que rebutgi la intolerància, els personalismes, els passadissos i les prevendes, que gestioni amb escrupolositat els béns dels altres, etc.
Sé que els delegats i delegades al nostre Congrés ho sabran fer molt bé i escolliran el millor o la millor secretària general possible.
Durant aquest mandat de més de quatre anys he tingut molt clar que el més important és i ha estat intentar resoldre els problemes dels treballadors i treballadores de les comarques gironines i portar amb dignitat les comissions obreres en totes les institucions om som presents. Estic plenament satisfet de la feina feta. Ens convé un canvi. Un canvi que m’agradaria veure en el nostre proper Congrés del mes de novembre i que no té a veure amb la secretaria general, que és un càrrec, com totes les altres responsabilitats que l’acompanyen, important però que és un mer instrument al servei de la classe treballadora de les comarques gironines. Em refereixo, més aviat, a les coses vertaderament importants per un sindicat com és CCOO i tot allò que representa. Vull dir en donar protagonisme real a les persones afiliades a les nostres empreses, que es traslladi en un debat obert i profund sobre les nostres formes de governar en un moment econòmic tan difícil i peculiar com el que viurem durant els propers quatre anys; un debat intens sobre els nostres límits i els nostres potencials; un debat sostingut i constructiu sobre les necessitats que tenim a les comarques gironines en el món del treball, un debat pensat per trobar solucions a les necessitats de les nostres comarques. Per tot això és indispensable que el nostre Sindicat sàpiga adequar-se a la realitat que l’envolta i per això és del tot necessari que els treballadors i treballadores afiliats a CCOO de les empreses gironines s’impliquin en els debats congressuals, però sobretot que s’impliquin en la direcció que ha de tenir el nostre Sindicat.
Els treballadors i treballadores de les comarques gironines afiliats i afilades a CCOO saben que el Sindicat és un instrument que tenen al seu servei, per això s’ha de practicar l’austeritat en els recursos i s’ha d’obrir les portes a que nous delegats i delegades entrin a treballar en les diferents estructures del nostre Sindicat. Ara que estem en època de congressos és el moment de fer-ho. És una molt bona oportunitat que no heu de deixar passar!.
Convençut de la fortalesa de les CCOO, restaré, com sempre, a la vostra disposició i quan deixi de ser el vostre secretari general, des d’allà on estigui, intentaré també ajudar-vos en tot allò que em sigui possible.

Rebeu una forta abraçada!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Segurament que té raó quan diu que s'han de canviar coses, més que càrrecs entenc pel seu comentari que es refereix a models de direcció i maneres de fer. Aquests canvis, doncs, dependran en part de les persones, i crec que en especial del nou càrrec de secretari general, que pel que sembla s'hauran d'elegir en un congrès que es farà ara. Penso que el sindicat ha de ser proper als treballadors. Personalment respecto molt i valoro la feina del meus delegats de personal, que són de CCOO i ho fan molt bé, però perquè estan a prop nostre. A vegades tinc la sensació que segons quins càrrecs tenen més a veure amb política i lluites internes que no pas amb el sindicat que ens interessa a nosaltres, que en definitiva, i com bé diu, som els que paguem la quota.

Unknown ha dit...

Molotes gràcies per fer-me arribar la vostra opinió, sobre la qual coincideixo plenament.
Estic convençut que en el proper Congrés del mes de novembre CCOO podrà estar a l'alçada de les circumstàncies i això vol dir que les persones que en dirigeixin el nostre projecte de sindicat també ho sabran estar.
Pero això és molt important la participació i el debat en totes les conferències i assemblees precongressuals.
Rebi una salutació cordial!