L’evolució de l’economia catalana durant el primer semestre de 2009El darrer informe econòmic facilitat pel Centre d’estudis i recerca sindicals (CERES) de CCOO, posa de manifest els aspectes més importants de l’evolució de l’economia, que són els següents:
a) Forta recessió de l’economia catalana
b) Reducció radical de la demanda interna
c) Millora de les exportacions i del dèficit comercial de béns i serveis
d) Forta destrucció de l’ocupació i un gran augment de l’atur
e) Un IPC a la baixa, per sota de mínims històrics
f) Increment dels salaris fruit de la negociació col·lectiva
g) Disminució del crèdit a empreses i particulars
h) Increment de la taxa d’estalvi
La conseqüència més important de la crisi continua sent la destrucció de llocs de treball, que genera un alentiment important en l’adquisició de béns i serveis i frena e creixement econòmic, per això, garantir el manteniment del poder adquisitiu és un element fonamental per combatre-la, perquè regenera el teixit productiu del nostre país.
Les empreses ho estan aprofitant per a intensificar la destrucció de llocs de treball indefinits i per això, per no avançar en la desregulació del mercat de treball, és necessari que la classe treballadora s’organitzi al voltant dels sindicats majoritaris. Què ens pot deixar una crisi mal governada?: més precarietat, i ho hem d’evitar.
Les administracions públiques poden ajudar-nos, però no sembla que estiguin per la labor: la temporalitat del sector públic català és molt superior a la de sector privat (un 25,7% davant el 16,8%, com apunta l’estudi).
La crisi té uns efectes en l’economia curiosos, per exemple, tots els sectors de producció han tingut un creixement negatiu a excepció de l’agricultura, que no és precisament un dels millors sectors, ni el més nombrós, que tenim. Evidentment, la única branca d’activitat que no a empitjorat ha estat la farmacèutica (sembla que la grip A hagi caigut del cel).
La crisi ha provocat un increment enorme dels expedients de regulació d’ocupació (més del doble que durant tot l’any passat!), alguns presentats amb una certa lleugeresa i d’altres per aprofitar l’ocasió de jugar amb es salaris per a mantenir un cert nivell de beneficis o simplement per a deslocalitzar la producció.
La caiguda del comerç provoca un fre de les exportacions, que en el cas català ha millorat una mica, només explicable perquè el nivell de les importacions han disminuït encara més que les exportacions.
Tots els analistes seriosos apunten a que el pitjor encara està per arribar i que la perspectiva que ens espera és la de destrucció de més llocs de treball.
Es parla molt d’un nou model productiu, però compte!, aquest no es pot basar en la desegulació i la precarietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada