El patrimoni ideològic de l’esquerra (Part 1: introducció) (La vinyeta és obra d'en Forges, espero que no li importi que la pengin en un bloc sense ànim de lucre. Diu: Tots els polítics són iguals. I l'homenet contesta: això és els que us agradaria a vostès!)
Aquí a pocs mesos començarà el ball de les eleccions, si és que no a començat ja amb la presentació d’alguns candidats a la presidència de la Generalitat i molt em fa pensar que la llarga ombra d’Obama també ens afectarà nosaltres, esborrant de nou els límits entre el pensament considerat d’esquerres, el de dretes i fins i tot aquells sectors limítrofes, que tant agraden als polítics, que són els centres, és a dir, la política moderada per estar amb tothom i no estar amb ningú. També crec que serà interessant veure com ens afectaran algunes de les experiències europees, com ara el nou partit d’esquerres alemany.
Des de l’anomenada transició espanyola l’esquerra més radical espanyola i catalana ha après que amb el discurs clàssic no s’arriba enlloc, sense adonar-se’n que el que més mal ha fet han estat les baralles internes que no han fet una altra cosa que malgastar la deslluïda imatge pública i barrar les poques oportunitats de liderar un projecte creïble i convincent per a la classe treballadora. Entre mig, uns i altres, les anomenades centres, dretes i socialdemòcrates han anat recollint bona part del discurs ideològic de l’esquerra i l’han anat transformant en funció del pragmatisme de cada moment, fins arribar al punt d’inventar-se un discurs que acaba per plantejar-se si l’esquerra existeix, fent aquella pregunta sobre què és ser d’esquerres o de dretes avui. Aquesta simple qüestió ha desarmat als moviments d’esquerra convencionals fins el punt que, en algunes ocasions s’han hagut de buscar solucions més imaginatives que altra cosa, per a poder diferenciar el seu discurs dels altres.
Fa un anys, un petit partit d’esquerres va fer una proclama que crec que no va saber treure-li tot el seu potencial: venia a defensar i practicar una democràcia radical, que en aquest país ens fa tanta falta. No sé perquè es va decidir prescindir de la campanya o si simplement es va esgotar per ella mateixa, però m’hagués agradat veure la seva evolució, avui que tenim un estat democràtic de dret contínuament qüestionat per la manca d’aplicació de les nostres pròpies lleis.
La qüestió a la que vull fer referència és, en aquesta ocasió, al patrimoni ideològic de l’esquerra que a vegades sembla haver-se oblidat. Per ajudar-me en aquesta aproximació només plantejaré el que més tard intentaré desenvolupar en diferents pòsits al bloc:
- Què ens defineix com a esquerres?
- Quins han estat els nostre valors fonamentals?
- Què fa que ens consti tant arribar a la gent?
- Quines són o han estat les nostres formes de governar?
- Quin és l’estat de la nostra imatge pública?
- Quin ha de ser el nostre camí en el futur polític?
- Quines són les maneres que adopten els nostres polítics?
- Quin és el panorama actual del moviment polític d’esquerres a nivell europeu
- Com ens agradaria que fos la nostra esquerra?
És possible que sobre la marxa afegeixi o suprimeixi alguns d’aquests punts, però m’agradaria que també vosaltres em feu arribar els vostres comentaris i així anar determinant el contingut de la meva “dissertació” en funció dels vostres interessos.
Aquí a pocs mesos començarà el ball de les eleccions, si és que no a començat ja amb la presentació d’alguns candidats a la presidència de la Generalitat i molt em fa pensar que la llarga ombra d’Obama també ens afectarà nosaltres, esborrant de nou els límits entre el pensament considerat d’esquerres, el de dretes i fins i tot aquells sectors limítrofes, que tant agraden als polítics, que són els centres, és a dir, la política moderada per estar amb tothom i no estar amb ningú. També crec que serà interessant veure com ens afectaran algunes de les experiències europees, com ara el nou partit d’esquerres alemany.
Des de l’anomenada transició espanyola l’esquerra més radical espanyola i catalana ha après que amb el discurs clàssic no s’arriba enlloc, sense adonar-se’n que el que més mal ha fet han estat les baralles internes que no han fet una altra cosa que malgastar la deslluïda imatge pública i barrar les poques oportunitats de liderar un projecte creïble i convincent per a la classe treballadora. Entre mig, uns i altres, les anomenades centres, dretes i socialdemòcrates han anat recollint bona part del discurs ideològic de l’esquerra i l’han anat transformant en funció del pragmatisme de cada moment, fins arribar al punt d’inventar-se un discurs que acaba per plantejar-se si l’esquerra existeix, fent aquella pregunta sobre què és ser d’esquerres o de dretes avui. Aquesta simple qüestió ha desarmat als moviments d’esquerra convencionals fins el punt que, en algunes ocasions s’han hagut de buscar solucions més imaginatives que altra cosa, per a poder diferenciar el seu discurs dels altres.
Fa un anys, un petit partit d’esquerres va fer una proclama que crec que no va saber treure-li tot el seu potencial: venia a defensar i practicar una democràcia radical, que en aquest país ens fa tanta falta. No sé perquè es va decidir prescindir de la campanya o si simplement es va esgotar per ella mateixa, però m’hagués agradat veure la seva evolució, avui que tenim un estat democràtic de dret contínuament qüestionat per la manca d’aplicació de les nostres pròpies lleis.
La qüestió a la que vull fer referència és, en aquesta ocasió, al patrimoni ideològic de l’esquerra que a vegades sembla haver-se oblidat. Per ajudar-me en aquesta aproximació només plantejaré el que més tard intentaré desenvolupar en diferents pòsits al bloc:
- Què ens defineix com a esquerres?
- Quins han estat els nostre valors fonamentals?
- Què fa que ens consti tant arribar a la gent?
- Quines són o han estat les nostres formes de governar?
- Quin és l’estat de la nostra imatge pública?
- Quin ha de ser el nostre camí en el futur polític?
- Quines són les maneres que adopten els nostres polítics?
- Quin és el panorama actual del moviment polític d’esquerres a nivell europeu
- Com ens agradaria que fos la nostra esquerra?
És possible que sobre la marxa afegeixi o suprimeixi alguns d’aquests punts, però m’agradaria que també vosaltres em feu arribar els vostres comentaris i així anar determinant el contingut de la meva “dissertació” en funció dels vostres interessos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada