dilluns, 14 de desembre del 2009

12 proclames amb amor i una cançó no desesperada.-

Quan el dissabte ens vam reunir un quants de milers de treballadors i treballadores de totes les comunitats autònomes ho vam fer per 12 motius molt clars i contundents que expressàven, i expressen, la solució que donem a través del sindicalisme confederal al problema de la crisi que patim, aquests són els següents:

1- Desbloquejar la negociació col·lectiva i cumplir allò pactat (això també va per les Administracions en genera).

2- Negociar un acord plurianyal sobre política salarial, com repartir els excedents empresarials i els seus beneficis i sobre l'ocupació de qualitat.

3- Millorar la protecció social per acomiadament.

4- Reconsideració en les polítiques fiscals, de manera que pagui més qui més tingui.

5- Més i millor inversió pública.

6- Construcció de més centres esducatius i sanitaris.

7- Desenvolupar la Llei de la Dependència.

8- Controlar el sistema financer (perquè els bancs i caixes no puguin fer el que vulguin).

9- Canviar el patró de creixement econòmic (que no és el mateix que una economia sostenible).

10- Apostar per una políca energètica sostenible.

11- Millorar el sistema educatiu.

12- Reforçar la protecció social.

I la cançó que proposo vindria a dir: pagar un salari digne a les persones que estudiïn en determinats i estratègics estudis, per tal d'aconseguir un fort impuls per al conjunt del país i un retorn dels aprenentatge a la nostra societat, en compte de posar diners en les butxaques dels qui ens han dut fins aquesta crisi (surt més rentable, és més econòmic i a la llarga dona grans beneficis).