Esperanza Aguirre i els sindicats majoritaris.-Ja estem acostumats a la batalla de xifres quan els sindicats de classe es manifesten per les ciutats del nostre país. En aquesta ocasió també ha passat el mateix. Mentre que els organitzadors calculen més de 200 mil persones assistents, hi ha qui ho rebaixa fins als 20 mil. Però el més patètic ha estat el que ha provocat la Presidenta de la Comunitat de Madrid a través de la seva televisió (quasi privada), Esperanza Aguirre, també coneguda com l'Espe. En un reportatge de Tele Madrid emès el passat diumenge feia la següent barbaritat: comparar la manifestació de dissabte passat a les mobilizacions faixistes del dictador Franco amb una afirmació del tot enverinada: dir que els sindicats van pagar una dieta a tots els assistents com a incentiu perquè hi participessin. Ja ho vaig veure en els diaris locals durant la celebració del Dia de la Constitució, però no em pensava que l'Espe anés a tant. Primer de tot perquè crec que l'opinió pública ha de saber algunes coses sobre això: les persones que tenim responsabilititas executives al sindicat hem anat en autobús i les persones afiliades, sense responsabilitats executives, han anat en AVE. Però també s'ha de dir que el preu del bitllet de l'AVE ha sortit més econòmic que el viatge en autobús i que és normal que els sindicats paguin, als seus afiliats i afiliades, el desplaçament a una manifestació a Madrid, perquè la font principal de recursos dels sindiacats, com a mínim de CCOO, provenen precisament de les seves quotes, i res de res de dietes!, casdascú es va pagar el seu dinar, com cada dia.
La comparació amb el dictador és molt més que desafortunada, sobretot provinent d'una persona de l'antic règim fascista i de la convertida Alianza Popular. No fa tant de temps que Franco va morir!. Aquest que ara posen la Constitució per bandera són els que durant dècades van maxacar a la classe treballadora i a tot aquell que tingués una opinió contrària a règim fascista del dictador Franco. Però això ja és conegut.
La manifestació, al marge dels números, va ser tot un èxit. Una companya del sindicat em preguntava què quantes persones em semblava a mi que hi érem, i jo no vaig saber-li contestar, però em va semblar que hi havia moltes més de 10o mil. Ella, forofa del Barça, em va comentar que també li semblava que sí perquè quan s'omplia el Camp Nou, no veia tanta gent com el dissabte. No crec que ens vàrem equivocar. Però independentment de la xifra, els qui hi ho han de saber que han prés nota. Tan se val que el fantasma d'U-r-d-a-c-i torni a les trinxeres madrilenyes, perquè la realitat és molt tossuda i érem els que érem, i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada