dijous, 24 de desembre del 2009

Gerardo Díaz ha de dimitir al capdavant de la CEOE?

L'espectacle d'Air Comet és una mostra més del nostre sistema econòmic i social. És com un circ, però aquí rebem tothom, fins i tot els qui no anem a veure l'espectacle. Passin i mirin!. Crec que aquest és un exemple de com els poderosos es mofen de tothom. M'explicaré: des de 1996, la Seguretat Social està permeten que el propietari d'Air Comet (ara tancada per fallida), el president de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán s'hagi estalviat 16 milions d'euros per les cotitzacions a la Seguretat Social i la quota patronal no pagades des d'aleshores. Aquest home que busca la rebaixa de les cotitzacions socials!. Però si li surten gràtis!. Podria entendre la decisió de la Seguretat Social sempre que es bisqui la viabilitat de l'empresa, però no el reiterament en l'engany i les falses promeses de pagar.

S'enten, no? aquesta malaltissa mania de demanar la rebaixa de l'acomiadament per part de la Patronal?.

La història d'Air Comet és la següent: l'Aznar li va adjudicar per concurs l'any 2001, al mateix temps que rebia una subenvenció estatal de 955 milions d'euros destinada a comprar nous avions, pagar deutes i ampliar el capital. Cap d'aquestes coses es va fer, com va sentenciar el Tribunal de Comptes de l'any 2006. Però senyors i senyores, aquí no passa res!.

La presidenta de la comunitat de Madrid, l'Espe, també li ha fet algusn favors. Concretament va prorrogar-li la concesió de la companyia d'autobusos que operen a Madrid, TRAPSA, 15 mesos més (recordeu que a Madrid, el metro i l'autobús funcionen de manera paral·lela).


Cal recordar que el sr. Gerardo és conseller de Caija Madrid, sembla que això de les incompatibilitats no va amb ell, que li va donar un crèdit de 26,5 milions d'euros que mai ha pagat. I també se li ha expedientat per posar com a garantia accions de l'empresa Marsans que pertanyien a Banesto.





Aquest és el patró dels patrons, qui vol rebaixes de les cotitzacions, qui no paga els seus deutes i qui saps quantes coses més. No es mereix que els propis empresaris el destitueixin?, o és que no podran pagar-li la hiper milionària indemnització per acomiadament?.

2 comentaris:

Sílvia Belío Bertomeu ha dit...

Resosta a la teva pregunta:No entenc com tarda tant. Pot ser la vergonya i el sentit de la responsabilitat són inversament desapareixen quant més alt és el càrrec que ocupes. Tenim molts exemples, desgraciadament.

Anònim ha dit...

Crec que aquesta societat continua en "vies de desenvolupament". Quan maduri la democràcia això no haurà de passar, però mentres tant, continuarem sent la vergonya d'Europa (si és que Europa existeix com a tal).
Salut!