dimarts, 22 de desembre del 2009

La pobresa a Catalunya

Ser pobre a Catalunya no vol dir no treballar. La cara de la pobresa té moltes variants, com ho demostra el darrer informe del CTESC sobre la pobresa a Catalunya durant el passat 2008.

És evident que la crisi a colpejat, i dur, a les persones més febles, que continuen sent les dones i els menors d'edat, els que per altra banda són del tot indefensos i no podem o tenen pocs recursos per ensortir-se'n.

Les dades sobre la pobresa a Catalunya acabades de publicar (www.ctesc.cat/doc/doc_41888483_1.pdf) són eloqüents: no som aquella nació sonmiada (una Catalunya rica i plena), malgrat el Barça, l'Estatut i les consultes independentistes. A casa nostre tenim un nivell preocupant de pobresa i un alt risc d'exclusió social!.

El risc de caure en la pobresa durant l'any 2008 té, majoritàriament, nom de dona (el 18,10% de la població activa) i si ets home d'un 15%. Les desigualtats socials tenen també un caràcter de gènere. La pobresa per a les dones de més de 65 anys arriba al 27,9%. I si ets d'una familia monoparental amb menors a càrrec, tens un 48% de provabilitats de caure en la pobresa. Si ets família nombrosa un 45,7% (segons l'Idescat) durant 2008.

L'informe conclou que durant l'any passat, el risc de caure en la pobresa va ser del 16,6%, per a la població de Catalunya. És a dir, per aquelles persones que cobraven 729 euros al mes.

L'augment de l'atur i dels baixos salaris està dibuixant una nova pobresa a Catalunya, la de la gent que tot i tenir una feina (sempre precària i mal pagada) es troben amb un clar risc d'exclusió social i de caure en la pobresa. Els trobem remenant les escombreries, pidolant i fent tot el possible per arribar a final de mes. La pobresa no només ataca als qui no tenen ingressos. I tot això es veu agreujat per un sistema públic de protecció social ineficient i insuficient que es troba molt poc desenvolupat en l'àmbit de les prestacions i dels serveis.

En aquest context, la pobresa infantil és una de les altres preocupacions. Em comentaven l'altre dia que s'està començant a detectar a les escoles un baix rendiment acadèmic per manca de concentració deguda a la malnutrició dels infants. La crisi afecta a molta gent, però sobretot als més febles. Com és possible que la CEOE demani rebaixar encara més els salaris?