L'avaricia empresarial no té límitsLa CEOE ha fet una proposta d'una talla moral que no té desperdici: rebaixar els salaris un 10% sota el pretext de crear un 10% d'ocupació. Diuen (la CEOE) que Espanya té el nivell més car per les indemnitzacions per acomiadament (i malgrat que està arxi demostrat que no és veritat, ho continuent dient a veure si algú encara s'ho creu). El cinisme dels seus plantejaments em semblen espectaculars: si us baixem els salaris crearem nova ocupació en proporció a la rebaixa (sempre precària!).
La solució, al meu entendre és diversa: a part d'una política fiscal més curosa (recordeu que els empresaris justifiquen a Hisenda que guanyen menys que una persona assalariada, exactament una mitja de 6 mil euros (pobrets!!)), que es practiqui la persecució del frau fiscal amb energia, i sobre el tema dels nostres salaris (els de la cua d'Europa, encara que això mai ho diuen!) el que s'ha de fer és pujar-los, per incentivar la productivitat i adequar-nos a la convergència amb Europa i així pagar més impostos i tenir més i millor protecció social i un Estat del Benestar en consonància, però a part d'això, en aquest país mai s'ha volgut entrar a discutir sobre els enormes beneficis empresarials i el seu repartiment. Aquí no és parla que amb la VISA de l'empresa es paguen els dinars familiars, que el cotxe d'empresa és, realment, el particular, que la benzina o el gasoil que utilitzen el desgraven, i que tenen unes aventatges fiscals que els assalariats no tenim. Si no guanyessin diners no hi hauria empreses!. Fins i tot hi ha qui s'atreveix a tancar-les, malgrat tenir beneficis, perquè no guanya tot el que havia volgut guanyar.
En aquest país som experts en externalitzar els riscos. Ho externalitzem tot. Sobretot des de l'àmbit empresarial, però també ho fan les administracions públiques. Sembla que posant la pilota en un altre terrat la cosa ja no és d'aquest món. Passa el mateix amb el canvi climàtic, que facin el que calgui qui heredi el planeta, total, per quatre dies que estem aquí, com no podrem continuar fent-nos immensaments rics a costa de la salut i la viabilitat futura?. Per això els empresaris (alguns!, encara que són molts) aposten per aquestes barbaritats que els hi permet el sistema. En realitat els agradaria que els treballadors anessim a treballar amb caràcter de voluntarietat, amb la màxima flesibilització horària (quan vulgui i necessiti l'empresari -a això li diuen flexiseguretat-) i que a sobre cobressin en funció de com vagi. Si ún més guanyo bé, et pago, si guanyo menys del previst, et retallo, si guanyo molt més del previst no veus ni un duro més del que et pago en un mes corrent. És com tot a la vida: l'oferta i la demanda, que és el quie regueix, quan interessa, la vida de les persones. Hi ha més oferta que demanda, baixem els preus; hi ha més demanda que oferta, pujem-los. I ara que estem en crisi, que paguin els de sempre, que són més i així no ho notem tant (el que tenen diners)! (que ho paguin els altres: externalització: la classe assalariada), no sigui que aquests empresaris hagin de baixar-se el sou, les indemnitzacions milionàries per acomiadament, o les pre-jubilacions de sis zeros. Quina pena que em fan!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada