ull de verècula

A propòsit del 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora i la Cimera de New York.

He llegit que algunes plataformes feministes han posat en marxa una campanya coincidint amb la Cimera de New York que comença avui (dura fins el dia 12), perquè el Vaticà abandoni les Nacions Unides, apostant, d’aquesta manera, i amb fermesa, per la laïcitat dels estats (sembla obvi que s’hauria de demanar que l’ONU també deixés d’estar integrada per alguns països, però potser llavors correríem el risc de quedar-nos sols i començar a plantejar-nos si val la pena mantenir l’ONU com està o si cal desintegrar-la. Però aquets és una qüestió).
A mi m’ha semblat una iniciativa de primera línea. A més a més ha sortit de l’anomenada Declaració de Còrdova, una plataforma nascuda pel recolzament del lobby europeu de dones (títol que no em sembla el més apropiat, per les connotacions negatives que té el terme en sí, però que em sembla de tot necessari com a declaració de “guerra” al món masculinitzat que tenim, on les dones continuen tenint un paper secundari en allò on té a veure a moure les garrofes. Molt hem d’avançar encara!, per tant, em sembla bé, molt bé, que es demani que el Vaticà abandoni les Nacions Unides (pur eufemisme, per cert!), perquè sempre ha estat un clar obstacle i un gran aleccionador en contra els drets de les dones, des del seus inicis, i a favor de l’absolutisme de poder masclista (només cal mirar la seva estructura i els seus valors i les seves proclames sobre l’avortament, el paper de les dones en la nostra societat, etc.).

Quinze anys després de la Cimera de Beijning (Xina), les ONGD (ONG pel desenvolupament), ens alerten en el darrer informe “La Cooperació espanyola i europea davant els reptes de Beijning”, que la situació de la dona en el món ha empitjorat notablement durant la darrera dècada (quan encara no estàvem en crisi, és clar, que només una quants no ho estàvem, els altres tenen una crisi crònica). I en aquest informe s’apunta que aquesta situació és producte de la manca de voluntat política, que ha fer créixer l’escletxa de gènere, fins el punt que el 70% de les persones que viuen en l’extrema pobresa al nostre món (uns 1.200 milions de persones), són dones.

Aprofitant la presidència espanyola a Europa es demana la concreció d’un pla d’acció sobre la igualtat de gènere en cooperació i desenvolupament, que ja s’està preparant per part del Govern espanyol (com si no es sabessin ja les causes i les solucions!), el qual es demanarà que també transcendeixi a la resta dels Estats membres.

Treure la invisibilitat de les dones, així com aconseguir accions per un avanç real, no sobre el paper (diu l’informe), dels drets de les dones, són els principals missatges que duen les nostres representants a la Cimera de New York que s’ha obert avui (aquest informe el podeu consultar a http://urgeotraeuropa.org/mm/fi...) . Jo diria que “uregeixen” altres polítics per fer d’Europa i el món quelcom diferents (però per millorar-los, que per a empitjorar-ho ja ho fan prou bé).