Reflexions sota l’ombra d’un l’estiu d’agost (8 part) .-
Les idees dominants, aquelles mentides socials de grup, tan necessàries per la cohesió, permeten assignar una taula de “qualitats”, un sistema de puntuació, de manera que podem trobar persones o organitzacions més desitjables i d’altres de menys. Per exemple, el Papa, tindria una qualificació molt alta, un dirigent sindical, més aviat baixa o molt baixa.
Mai el goig del poder que s’exerceix sobre una altra persona o col·lectiu s’ha expressat amb tanta poca vergonya com ara (des de que sóc al món, com a mínim!), el qual es va reproduint com un mer exercici simple i natural, quan no ho és, ni molt menys. Sempre s’acaba justificant en virtut de no sé quines lleis universal carregades d’interessos particulars, que comporten greus transcendències i que necessiten, per qui les pateixen, d’un embolcall de justícia, encara que aparent, de vertader, acord a llei i a les normes que dicta l’Estat, fins i tot amb un toc estilístic de bellesa, d’ordre, de saber, i sobretot de seguretat i de certesa, de moral i de fet catalogat com a dret. Entre vestidors apareixen els auxiliars del sistema, que gratuïtament van venent la ideologia liberal amb la pretesa argumentació que és la única disponible i capaç. És la religió dels tontos (m’agrada molt l’expressió en castellà: bobo, li dóna una connotació que no li sé veure en català): el pastor que dirigeix a les ovelles, ovelles que no pensen, només obeeixen (la religió de la fe –sigui la que sigui-).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada