ull de verècula

Reflexions sota l’ombra d’un l’estiu d’agost (9 part) .-

Potser el què vindrà ara resultarà estrany, però té a veure amb la concepció del nostre sistema democràtic i les seves limitacions. Una de les característiques de les democràcies modernes és la divisió de poders, però en el cas del legislador, les preguntes que poden sobrevenir poden qüestionar la forma de construir una legislació que acaba per determinar el funcionament democràtic d’una societat i les seves institucions, però sobretot les relacions entre la ciutadania i els poders de l’Estat que, en teoria, emanen del poble però que el poble desconeix per no haver estat demanats a opinar sobre el tema en qüestió, se’m passen pel cap preguntes tipus: Qui ets tu, legislador, per a decidir sobre la meva vida, legislar sobre els meus drets i obligacions?, qui t’ha concedit aquest poder?, per què no m’has preguntat abans?. És la sobirania popular un engany dialèctic, una fal·làcia de la democràcia?. No em dedicaré a contestar-les. Les deixo obertes. Algunes, crec, de fàcil resposta. M’interessa parlar de la coerció legal a través de la ideologia, aquella que integra i impregna espiritualment a la ciutadania. Crec que és necessari practicar una dissociació d’idees per a trencar els vincles artificials i artificiosos que hem construït sense cap mena de pudor, em refereixo al nexe entre llibertat i llei, autonomia i dret, sobirania i contracte social, etc. Per què per exemple, la llibertat s’ha d’acompanyar de la llei?, o no. Són qüestions que donen per pensar. No creieu?.

S’han d’exigir comptes i responsabilitats als nostres elegits, als nostres polítics (directes i indirectes). Per què poden haver polítics escollits sense una elecció directa?, per exemple, ara que tan es parla de les Diputacions. Per què les diputacions, amb el poder que tenen, han d’estar conformats per polítics escollits indirectament?. Ningú no els ha votat per anar al Consell Comarcal o a la Diputació, són els partits qui els designen directament. Sí, hem de demanar comptes als nostres polítics. Hem de poder obligar-los a dimitir, l’acta de polític no ha de ser un dret individual, sinó del poble que l’ha escollit. Sí, han de dimitir amb facilitat i han de pagar per les seves accions, jutjar-los en tribunals apropiats, de manera ràpida i transparent i amb tota la difusió possible. S’ha de contemplar la sanció durant el mandat del polític i poder-lo apartar, de per vida, en cas d’una provada infracció i limitar el seu mandat per a evitar que s’eternalitzi en càrrec i acabar amb tot tipus d’immunitats i privilegis (fins i tot els fiscals).