La defunció pública ha arribat a Catalunya.-
Feia dies que corria un cert nerviosisme per la Funció Pública catalana. Alguns afirmaven que allò que havia fet el PP a València, les Illes o Castella i la Manxa no ho faria CiU, perquè aquesta era una dreta més educada i moderna, però vés per on, que no només no ha estat així, sinó que vol aspirar a ser la guia d’occident en retallades i desprotecció social.
No sé quants dies durarà un Govern com aquest, segur que molts més del que m’agradaria a mi, tampoc no sé què deuen pensar els votants compulsius en les darrers eleccions autonòmiques i generals, però ara sí que sé que ho patirem i de valent.
Als pobres els volem més pobres!, aquesta podria ser una bona consigna del govern de la Generalitat. El pobres han de patir per poder gaudir del pocs moments de glòria i saviesa que els depara la vida (o sigui, CiU), no pot ser que un treballador estigui a l’alçada del qui mana, com pot ser que un treballadors sindicalista negociï amb l’empresari?, això no, és una desviació que s’ha de corregir!; com pot ser que un empleat públic tingui, a part de poc salari, alguns drets de per vida (laboral)?, tampoc poc ser, se’ls ha de treure!; com pot ser que una persona pobra gasti aigua de l’abastament públic?, això tampoc no pot ser (encara que alguns polítics s’emportin milers d’euros per anar a reunions, a part del seu salari!), doncs bé, tanquem les fonts públiques!, que comprin aigua embotellada perquè és més higiènic i més sa!.
El camí està traçat: desmuntem i venem l’Administració Pública, i com?, fàcil: tots els interins al carrer!, allò que doni diners li venem a bon preu a un empresari!, rebaixem els salaris dels empleats públics (que cobren massa!), no convoquem cap lloc de treball més (d’aquesta manera ningú no voldrà ser funcionari mai més!, encara que vulgui) i de pas intentem carregar-nos als únics que ens toquen els nassos: els sindicats. Per això: fora les subvencions! (no sabem si també les hi trauran a les patronals i als empresaris, per exemple subvencionant cotxes de luxe amb una reducció dels impostos que paguem tots i totes, de la benzina, de l’ús de la visa per dinars familiars, regalets, etc; o directament a empreses perquè es facin rics: com Raynair, per exemple, o amb reducció d’impostos a empresaris i als més rics ...) Ah!, i supressió dels “alliberats” sindicals, que són uns %$%$%$$·, i no es pot permetre.
En realitat es practica l’autoritarisme posant com a excusa una crisi que nosaltres patim i que no hem provocat, es desmantella el poc Estat del Benestar que teníem, i es trinxa la feble democràcia del nostre país.
No sé què ha de passar en el futur més immediat, però de ben segur que els ànims comencen a omplir la pica i quan la pica estigui plena, qui l’aturarà?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada