ull de verècula

Reflexions sota l’ombra d’un l’estiu d’agost (3 part) .-

Voluntat de jerarquia. Aquest és un dels mals que, des de sempre, s’ha assumit com a normal i bo en qualsevol organització social. Aquesta jerarquia implica una concepció del món on sempre hi ha persones que decideixen pels altres i aquesta altres, assumeixen, sense qüestionar res, allò que la jerarquia ha dit. A més a més, serveix per a complimentar la naturalitat imposada i fictícia de que hi ha alguns que han nascut per manar i d’altres per ser manats, i aquest esquema es reprodueix constantment en totes les facetes de les nostres vides. Explotats i explotadors. Aquesta és la conclusió. I la política, també humana, no s’escapa a aquests principis, sigui de dretes o d’esquerres. Esdevé, d’aquesta manera la forma perfecta per imposar una disciplina, un dogma propi, amb l’excusa de la democràcia, que és el govern de la majoria, sí, però sense la humiliació de les minories, o com a mínim, amb l’esforç de la seva comprensió. Com a qualsevol exèrcit: la indisciplina s’ha de castigar per a preservar el sistema. La persona indisciplinada està sotmesa a la incomprensió. I els efectes d’aquesta escenificació de falsos valors són l’autorització retòrica i els recursos escolàstics propis de l’ofici. L’argumentari ha de servir per a construir un edifici que es sustenta per les pròpies febleses del sistema. Si l’oratòria cau, l’edifici s’ensorra.

Promoure l’ètica no és, simplement, la construcció d’una gran literatura, sinó l’aplicació i el seguiment d’ella. La política al servei dels individus i no al’inrevés.