Reflexions sota l’ombra d’un l’estiu d’agost (6 part) .-
A aquestes alçades tothom, amb una mica de sentit comú i una mica d’ètica, sap que necessitem una nova legislació fiscal que gravi sobre els impostos que ara es troben quasi bé exonerats de pagar (rendes del capital, paradisos fiscals, rendes altes, beneficis empresarials, etc.). És necessari també un canvi en la concepció del dret al treball, del sindicalisme i una major humanització del treball. Treballar menys, en millors condicions i d’una altra manera. Aquest és l’objectiu que ens hauríem de marcar.
L’habitatge, l’especulació en mans dels pobres, ha fet que el dret a un habitatge digne s’hagi convertit en una farsa que en entra dins del joc del capital. Una primera vivenda ha de ser assequible a tothom, després ja en parlaríem. Però apostar per construir més i més com a motor de l’economia em sembla d’una estupidesa descomunal (quantes vivendes continuen tancades avui en dia?). Com sempre és una qüestió d’ètica política. Però vivim en una època en què els valors s’han transmutat, per això insisteixo en que la submissió de l’economia a la llei de la política és una necessitat (sé que es pot entendre que això ja passa ara, però em refereixo no a una política dirigida des de l’economia, sinó a l’inrevés).
El capitalisme s’ha convertit en violència, i la política és la seva força, el seu braç executor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada