Reflexions sota l’ombra d’un l’estiu d’agost (4 part) .-
Són, els nostres polítics governants, animals devoradors, totalment ignorants d’allò què fan i provoquen? Suposo que ha d’haver una mica de tot, però el que em sembla evident és que són responsables de les conseqüències de les seves decisions polítiques. Per què hem permès que parlin en nom de ningú? Qui, quan i com, els hem concedit el dret a parlar i decidir en el nostre nom?. Històricament, els grans temes que se solen tractar es fan en nom de la llibertat, de la pau, de l’honor, fins i tot, i s’han fet grans bestieses en “nom de”. No vull que en nom meu es faci tot el contrari del que jo penso que s’ha se fer. La distància entre el Parlament i les seves decisions i les persones que els hem atorgat aquest poder és immensa. No sembla, però , que ningú no tingui ganes de canviar gaire les coses.
En les qüestions socials és on, segurament, ens prenen més el pèl. En educació, per exemple. La preocupació no és el fracàs escolar, si fos així, hi ha un munt d’experts que saben què s’ha de fer per combatre’l i en canvi no es fa res. Sembla que l’objectiu de l’educació sigui fer dòcils als individus perquè es puguin inserir en el sistema sense donar gaires problemes. Per això desapareixen en els curriculums educatius, de fet no han existit mai, matèries que permetin la possibilitat de la crítica, que ajudin a crear un judici de les coses que ens envolten, per això no s’ensenya filosofia, per posar un exemple, perquè no es volen ciutadans i ciutadanes capaços de pensar per si mateixos.
En el tema econòmic és també escandalós. És un regal poder comptar a mà d’obra disposada a acceptar qualsevol treball sense mirar en quines condicions es farà. Aquest és el paradís del despotisme emprenedor. I en aquesta situació de crisi, s’aprofita per destruir tot allò que tingui a veure amb el benestar social que, segurament, per equivocació, es fa anar construint des de la Segona Guerra Mundial. Ara aniran contra els suposats “privilegis” dels empleats públics, sobretot dels funcionaris. El discurs ja està elaborat i servit: hi ha massa funcionaris, no pot ser que siguin els únics que no vegin perillar el seu treball, i a més a més són uns mantes que treballen poc, malament i durant poques hores. Aquest missatge té una traducció directe: s’ha d’anar a destruir un dels pilars de la democràcia moderna: l’administració pública. De pas, privatitzaran algun dels seus serveis essencials, de manera que algun espavilat en traurà un suculent profit (exemples: la sanitat, o l’educació, sense anar més lluny). Sí, aniran contra l’estabilitat i les condicions de treball, però no a canvi de millorar un salari mileurista o de facilitar una “carrera professional inexistent”, sinó a base de desregularització i precarietat. D’altra banda, receptes molt conegudes des de fa anys a l’administració pública.
No em cansaré de dir-ho: primer l’economia i al seu servei: la política (màxima equivocada i simple que explica la nostra realitat actual).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada