ull de verècula

Reflexions sota l’ombra d’un l’estiu d’agost (5 part) .-

Allò que s’amaga darrera una filosofia de l"i". Els pre-socràtics en parlaven d’un “arché”, un perquè de les coses. El per què que ha d’explicar-ho tot, que ha de trobar-nos amb l’origen de la qüestió que plantegem i tan necessari per arribar al “com”, que ens permetrà canviar la cosa, a lliure arbitri, si volem. El per què implica coneixement i finitud en sí mateix. Coneixement perquè et permet esbrinar la raó d’una cosa, d’un fet, d’un objecte, d’un estat, etc. Finit, perquè un cop trobar no hi ha res més. La filosofia de “l’i?” que proposo ona un pas més enllà, petit però profitós. Intentaré explicar-ho de manera resumida per no cansar a ningú. Quan passa alguna cosa, es diu, es pregunta, tan se val, sempre pot haver una nova resposta: oberta, infinita, sobtada, exclusiva; és la resposta de l’i?. I? Vol dir una admiració, vol dir una no confirmació, una voler saber més, un preguntar-se per la conseqüència, una demanda d’explicació a allò causat, una contradicció, també una repulsa, una lluita, un contrari, un qüestionament. Us posaré alguns exemples per a intentar explicar-ho millor. Hom pot dir: tinc gana. Un altre pot respondre, i?. I?, voldrà dir moltes coses: què m’expliques!, què vols menjar?, no m’importa!, què canvia?, etc. És una pregunta oberta que supera, de bon tros, al per què en sí mateix. En un altre moment, si us interessa, m’estendré sobre el tema.

El capitalisme ha creat múltiples coartades: els interessos comuns, el racionalisme, el control emocional, la necessitat de superació, el benestar, l’equilibri polític, l’estabilitat dels mercats financers, la pau, el darwinisme, etc. Als ulls dels defensors de l’economicisme, és un delicte qüestionar la veritat de la norma. Sense cap esperit que li pugui suposar un repte seriós (especialment molestos són els sindicats de classe i organitzats!), el totalitarisme d’un pensament uniformat, una economia monoteista i un pensament únic imposat des de totes les vessants dels mitjans de comunicació, la seva llei és jutge i part, fent de la seva realitat una veritable dictadura (és l’hora de despertar-se del somni, de fugir d’aquest Màtrix i obrir els ulls!)